dissabte, 30 d’abril de 2011

Biografia Joan Suriñana (Vic)

Joan Suriñana. Militant de la CNT. Representant la Unió Local de Sindicats de Vic va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Biografia Joan Subirana (Igualada)

Joan Subirana. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vice-secretari de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Biografia Rafael Suárez (Olot)

Rafael Suárez. Pintor. Assistí al congrés obrer de Còrdova de la FRE de l'AIT de 1872-73, delegat per Olot.

Biografia Jeroni Soler (Manresa)

Jeroni Soler. Militant de la CNT i del BOC a Manresa. El gener de 1931 exercia de President del Sindicat de la Construcció a Manresa.

Biografia Julià Solé Griñó (#Manresa)

Julià Solé Griñó. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vice-secretari del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.  Segell del Sindicat d'Indústries Elèctriques de Manresa

Biografia Pere Solé (Igualada)

Pere Solé. Teixidor a Igualada. En representació dels Teixidors a mà, el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà la plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que durava, amb diferents interrupcions, des del mes de juny.

Biografia Pere Solà (Igualada)

Pere Solà. Teixidor a Igualada. El maig de 1854 formà part de la Comissió de treballadors que signaren el primer acord escrit amb els fabricants d'Igualada, sobre el preu de la mà d'obra de les peces teixides.

Biografia Miquel Solà (Vic)

Miquel Solà. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Biografia Joan Solà (Igualada)

Joan Solà. El juliol de 1871 era President de Societat de Teixidors a mà de d’Igualada.

Biografia Agustí Siñol (Igualada)

Agustí Siñol. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 formava part de la Junta de la Societat d'Obrers Adobadors, amb el càrrec de Vice-president

Biografia Joan Seuba (Igualada)

Joan Seuba. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 va formar part de la Comissió revisadora dels comptes de la llarga vaga mantinguda, per la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada, del 03 de desembre de 1900 fins el 16 de juny de 1901.

Biografia Francesc Serra Constansó (Igualada)

Francesc Serra i Constansó. Militant de la Unió Manufacturera a igualada. El 15 de març de 1883 firmava una comunicació a l'Ajuntament Igualadí, sobre la celebració d'un acte públic del 2on Congrés de la Unió Manufacturera, que s'havia de celebrar el dia 18 de març.

Biografia Joaquim Serra (Manresa)

Joaquim Serra. Militant de la CNT a Manresa. Cintaire. El juny de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram Tèxtil de Manresa, sindicat que després ingressaria a la CNT.

Biografia Joan Serra (Igualada)

Joan Serra. Filador a Igualada. El desembre de 1854 va ser comissionat pels Filadors de cotó d'Igualada per pactar amb els fabricants una tarifa de preus i la fixació d'un horari laboral d'hivern i d'estiu. El conveni es va signar el 21 de desembre.

Biografia Jaume Serra (Manlleu)

Jaume Serra.  Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu, el desembre de 1841.

Biografia Nicasio Serarols (Igualada)

Nicasio Serarols. Adobador a Igualada. El juny de 1915 era Comptador de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Biografia Joaquin Sensarrich Brufau (Igualada)

Joaquin Sensarrich Brufau. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit President de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Biografia Jaume Sellés Figueres (Sant Vicenç de Castellet)

Jaume Sellés Figueres. Sant Vicenç de Castellet 1884 - Tolosa de Llenguadoc, 1975. Militant de la Unió de Rabassaires. Durant els anys 1920 fou president del Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet. El 27 d’abril de 1924 fou elegit vicepresident de la U de R i el 25 d’abril de 1926 en fou elegit tresorer, càrrec que desenvolupà almenys fins el 1928. Fins el juny de 1936 va formar part del comitè Central d’aquest sindicat rabassaire com a representant de la comarca del Bages. El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, per la circumscripció de Barcelona-província, dins de les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya. Com a parlamentari formà part de la comissió especial per estudiar la Llei de Contractes de Conreu. L’any 1939 s’exilià a França.

Biografia Josep Sellarès (Manresa)

Josep Sellarès. El maig de 1934 va ser elegit Vocal 1er de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.  Segell Gremi Viatjans de Manresa 

Biografia Josep Santacana Cañellas (Igualada)

Josep Santacana i Cañellas. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de la mà d'obra, el juny de 1881. En representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca el 28 de febrer de 1882 va signar un nou acord amb els fabricants, que acabava amb la llarga vaga mantinguda pels teixidors, per no haver respectat els empresaris la tarifa pactada el mes de juny anterior..

Biografia Josep Sans (Olot)

Josep Sans.  Dirigent de l'Associació de Protecció Mútua dels Faixaires d'Olot (1842).

Biografia Estanislau Sanfeliu (Manresa)

Estanislau Sanfeliu. Dirigent del Sindicat de l’Art Fabril de la CNT a Manresa. El 3 de juny de 1933 presidí el míting d’aquest sindicat organitzat per aprovar les noves propostes de les condicions de treball.

Biografia Estanislau Sala Vilalta (Manresa)

Estanislau Sala Vilalta. El 22 de gener de 1933 va ser elegit President del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.  Segell Manresa

Biografia Josep Sabater (Igualada)

Josep Sabater. Teixidor a igualada. Al reorganitzar-se la Societat de Teixidors d'Igualada l'abril de 1881, exercí de Vicepresident de la societat.

Biografia Pedro Sabata (Manresa)

Pedro Sabata. Dirigent de la secció de Cintaires de Manresa l’agost de 1883.

Biografia Manuel Rubiralta (Manresa)

Manuel Rubiralta. Secretari de la Societat d'obrers Fusters de Manresa (novembre de 1890). Càrrec que compartia amb Pau Ferrer.

Biografia Joan Rovira (Vic)

Joan Rovira.  Comissionat de la Societat de protecció Mútua de Vic, el 1842.

Biografia Salvador Romeu (Igualada)

Salvador Romeu. Treballador del tèxtil a Igualada. En representació dels treballadors de les fàbriques de vapor el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà una plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que, amb algunes interrupcions, durava des del mes de juny.

Biografia Salvador Roig (Igualada)

Salvador Roig. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vocal de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors, amb seu a Igualada.

Biografia Ramon Roig (Igualada)

Ramon Roig. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Biografia Valentí Rocasalba (Artés)

Valentí Rocasalba.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua Tèxtil d'Artés, el 1855.

Biografia Cándido Roca (Igualada)

Cándido Roca. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit President de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Biografia Agustí Roca (Olot)

Agustí Roca.  President de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors d'Olot (Garrotxa), el 1842.

Biografia Antoni Robles (Puig-reig)

Antoni Robles. Milità a la CNT. Representant els sindicats de Puig-reig va assistir al Ple Comarcal del Bages-Berguedà celebrat a Sant Vicenç de Castellet els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Biografia Emili Riu (Gironella)

Emili Riu. Milità a la CNT a Gironella. Treballador del tèxtil. Representant els sindicats de Gironella va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castellet els dies 11 i 12 de juny de 1932. L'any 1933 va formar part de la junta del Síndicat Únic de Treballadors de Gironella.

Biografia Joan Rigat Vila (Ribes de Freser)

Joan Rigat i Vila. Ribes de Freser, 1894 – Saint-Symphoren (França), 1971). Militant de la CNT. Representant el Sindicat Únic d’Arts i oficis varis de la seva localitat nadiua, va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC celebrada a Barcelona el gener de 1936. Col·laborar en el periòdic confederal “Sembrar”. L’any 1939 s’exilià a França, on mantingué la vinculació amb la CNT.

Biografia Francesc Riera Claramunt (Martorell)

Francesc Riera Claramunt. Martorell, 1889 - Mèxic, 1955. Militant de la Unió de Rabassaire i Polític. Pagès. El febrer de 1920 formava part de la junta de la Federació de Rabassers de Catalunya, entitat fundada l’any 1907 amb seu a Martorell. Assistí a l’Assemblea constituent de la U de R, (Barcelona, 6 d’agost de 1922) i el 26 de novembre de 1922 en seria elegit president (substituint Jaume Martrat). Ocupà el càrrec fins l’any 1932. Actiu propagandista de la Unió de Rabassaires participà en la majoria de mítings de les campanyes propagandístiques que dirigí Lluís Companys durant la dècada dels vint. El febrer de 1930 fou nomenat alcalde de Martorell i en les eleccions del 12 d’abril de 1931 va ser confirmat en el càrrec. Havia estat militant del Partit Republicà Radical fins al 1930 i l’any 1931 s’afilià a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Com a representant de la Unió de Rabassaires fou vocal del Consell d’Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-1932). El novembre de 1932 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya i el desembre següent dimití com a alcalde per poder exercir plenament la seves tasques de parlamentari. Arran dels fets del sis d’octubre de 1934 va ser empresonat. L’any 1939 s’exilià a França i l’any 1942 s’embarcà cap a Mèxic.

Biografia Josep Riera (Vic)

Josep Riera.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Vic, el setembre de 1842.

Biografia Antoni Riera (Vic)

Antoni Riera.  Secretari de l'Associació de Protecció Mútua de Vic, el setembre de 1842. També en fou oïdor de comptes, el gener de 1843.

Biografia Andreu RIera (Manresa)

Andreu Riera. Militant de la CNT. Representant el sindicat d’Oficis diversos de Manresa va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Biografia Joan Ricart (Vic)

Joan Ricart. Adobador a Vic. Representant el Sindicat de la Pell de Vic va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitució de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Biografia Agustí Riber Soler (Manresa)

Agustí Ribes Soler. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.  Segell Indústries Electriques de Manresa 

Biografia Antoni Ribas (Manresa)

Antoni Ribas. Militant de la CNT a Manresa. Assistí al segon congrés confederal de la CNT, representant el sindicat de Dependents Barbers de Manresa (Madrid, 10-18 de desembre de 1919).

Biografia Josep Riba (Carme-Anoia)

Josep Riba. L’any 1883 va ser Secretari de la secció de Paperers de la FTRE de Carme (Anoia).

Biografia Bartomeu RIba (Igualada)

Bartomeu Riba. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901

Biografia Antoni Regordosa (Igualada)

Antoni Regordosa. Adobador a Igualada. El gener de 1910 era Secretari de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada i el 22 de juliol següent va ser reelegit en el càrrec.
Probablement és el mateix Antoni Regordosa que representà el Consell de les seccions obreres de Badalona en el Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir contituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Biografia Jaume Rebordosa (Manresa)

Jaume Rebordosa. El maig de 1934 va ser elegit Vocal 2on de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Biografia Jaume Ramos (Vic)

Jaume Ramos. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Comptador de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Biografia Salvador Ramón (Igualada)

Salvador Ramón. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Secretari de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Biografia Joan Raich (Igualada)

Joan Raich. També se'l cita Joan Rosich. Teixidor de cotó a Igualada. El novembre de 1854 formant part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de teixits d'Igualada, va ser elegit per formar part de la Comissió que, presidida per l'Alcalde de la ciutat, havia de negociar amb els fabricants els preus de la mà d'obra de les peces teixides. L'acord, segons el setmanari "La Federació Igualadina", és va signar el 23 de gener de 1855.

Biografia Josep Ester Borràs (Berga)

Ester Borràs, Josep. Berga, 1913 - Alès, Gard (França) 1980. Fotografia Josep EsterDirigent anarquista Berguedà, militant de la CNT. Manyà. Fill d’una família benestant, estudià a les escoles cristianes, d'on fou expulsat. Va ser president del sindicat del metall de Berga. Es va afiliar a la CNT l’any 1936. Aquest mateix any va participar en la fundació de les Joventuts Llibertàries i en la constitució de la Federació Local de Sindicats. Va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga, fins que al novembre de 1936 que marxà voluntari al front, a la columna Terra i Llibertat. El març de 1937 les columnes es militaritzaren i Josep Ester va tornar a Berga. El 22 de març de 1937 va entrar a l'Ajuntament de Berga en representació la CNT, junt amb en Ramon Casals, però el 29 del mateix mes, va ser cridat per erolar-se a l’exèrcit. L’any 1939 s’exilià a França. El mateix any, tornà clandestinament a Berga, participant en la tasca d'evadir gent perseguida, principalment aviadors de les forces aliades. Per l’evasió d’un general anglès, que va dur fins a Barcelona, va rebre una condecoració del govern britànic. El 30 d'abril de 1941 va ser detingut a Toulouse, fou internat al camp de càstig de Recebedou. Va ser alliberat del camp mitjançant documentació falsa pel tinent Robert Terres del servei de contraespionatge francès. L’any 1943 va ser membre de la recent reconstituïda CNT a l'exili. El 30 d’octubre la Gestapo el detingué a Toulouse. Després de ser torturat en diferents presons de França el van internar a Mauthaussen. Va ser un dels capdavanters de la resistència dins el camp, on hi organitzà la CNT. Va ser secretari del comitè del camp i després representant d'aquesta organització dins del Comitè Nacional dels Republicans Espanyols. Mitjançant la Creu Roja Internacional va ser evacuat del camp junt amb un grup de francesos. Va passar a Suissa i posteriorment tornà a França. Va ser nomenat delegat dels Refugiats Republicans Espanyols davant del Govern Francés, càrrec que va exercir durant alguns anys. Fou també, en sortir de Mauthausen, que va fundar la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics, essent durant molt de temps el secretari general de la mateixa. També fou membre de l'Agrupació de Berguedans a l'Exili. L’any 1948 va estar a la Secretaria d'Organització de la CNT. El gener de 1978 durant el procés de reconstrucció de la CNT, va participar en un multitudinari míting a Berga. L’any 1987 un grup de berguedans van crear el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, centre per a la recuperació, recerca, difusió i crítica cultural, en especial d'història social i sobretot del Berguedà.

Biografia José Estela (Olot)

José Estela. El juny de 1871 era President de la Societat de Teixidors a mà d’Olot.

Biografia Enric Esplugas Bosch (Martorell)

Enric Esplugas Bosch. Martorell, 1887 - ?. Dirigent de la Unió de Rabassaires. Milità en el Partit Republicà Radical. Del 1915 al 1917 fou regidor de l’ajuntament de Martorell per aquest partit. Entre 1919 i 1921 fou membre de la junta de la Federació de Rabassers de Catalunya, amb seu a Martorell. El novembre de 1923 va ser elegit Secretari del comitè central de la Unió de Rabassaires, càrrec que desenvolupà fins l’any 1933.

Biografia Josep Espinalt (Santpedor)

Josep Espinalt. Santpedor, ? - Besiers (França), 1947. Se’l cita també com Jaume. Militant de la CNT. Representant els sindicats de l’Art Fabril de l’Alt Llobregat, va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919). En el Ple de la CRTC celebrat a Lleida el 29 de juliol de 1923 va ser elegit secretari general del Comitè de la CRTC. Durant la dictadura del general Primo de Rivera va ser empresonat diverses vegades. L'any 1925, des de la presó estant, va signar un manifest en defensa de la reorganització legal dels sindicats de la CNT, “Apelación a los sindicatos de Barcelona”.
L’any 1923 va dirigir el periòdic “El Trabajo”, òrgan de la Unió local de Sindicats de la CNT de Manresa.

Biografia Joan Espinachs (Esparreguera)

Joan Espinachs. L’any 1883 era dirigent de les Tres Classes de Vapor d’Esparreguera.

Biografia Josep Enrich (Igualada)

Josep Enrich. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901.

Biografia Pere Elias (Manresa)

Pere Elias. Dirigent sindical a Manresa. Secretari de les Tres Classes de Vapor l’any 1890. El 12 de maig de 1890 va formar part de la Comissió obrera que signà un acord entre fabricants i les Tres Classes de Vapor amb el qual es posava fi a una llarga vaga del tèxtil a Manresa i comarca. L’incompliment de les bases pactades per part dels empresaris i l’acomiadament de dirigents obrers de diverses fàbriques tèxtils, van fer que el dia 12 de juliol és tornés a declarar la vaga. Aquesta vaga s’escampà per les colonies fabrils de l’Alt Llobregat i també la seguiren els obrers del tèxtil del pla de Barcelona, Mataró i Vilanova i la Geltrú entre d’altres. Llavors Elias va ser detingut i empresonat. Els primers dies d’agost va ser posat en llibertat. La vaga va ser un veritable desgavell per als obrers cotonaires i de retruc per a les Tres Classes de Vapor.

Biografia Ramón Durán (Vic)

Ramón Durán. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Tresorer de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Biografia Joan Domingo (Igualada)

Joan Domingo. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Biografia Joan Damián (Igualada)

Joan Damián. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), com a representant del Sindicat de Contramestres i Ajudants Tèxtils d'Igualada.

Biografia Jaume Damià (Roda de Ter)

Jaume Damià. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918) com a representant de la Unió Tèxtil de Roda de Ter.

Biografia Josep Cuatrecasas (Igualada)

Josep Cuatrecasas. Militant de la CNT a Igualada. Representant la Federació local d’Igualada va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Representant el Sindicat Metal·lúrgic d’Igualada va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931.) Representant el Sindicat d’oficis varis d’Igualada va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Fou redactor del periòdic "El Sembrador" (1931).

Biografia Josep Crespí (Roda de Ter)

Josep Crespi. Representant la Unió Tèxtil de Roda de Ter va assistir al congrés de Sants (juny-juliol de 1918)..

Biografia Josep Costa (Vic)

Josep Costa. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Secretari 1er de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, i el setembre era el destinatari de la correspondència dirigida a la Societat (c/ Sant Francesc, 128).

Biografia Jaume Cortadella Illa (Martorell)

Jaume Cortadella Illa (1897 - ?). Militant de la Unió de Rabassires a Martorell. Pagès. L’any 1929 fou elegit president de la Federació de Rabassers de Catalunya, entitat federada amb la Unió de Rabassaires. Entre 1931 i 1933 fou regidor a l’Ajuntament de Martorell Fou empresonat arran dels Fets d’octubre de 1934. El juliol de 1936, un cop esclatada la guerra, fou elegit alcalde com a representant de la Unió de Rabassaires.

Biografia Albert Cortada (Vic)

Albert Cortada. President-director de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors (Vic, 1841-42).

Biografia Joan Coromina Prats (Olot)

Joan Coromina Prats. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors d'Olot (1842).

Biografia Ignasi Cornet (Igualada)

Ignasi Cornet. Galoner a Igualada. Vocal de la Societat d'Oficials Galoners de Cotó a Igualada. El 20 de maig de 1851, juntament amb Pere Casas, va signar la sol·licitud per a l'aprovació governativa del Reglament de la societat.

Biografia Francisco Cornet (Manresa)

Francisco Cornet. Dirigent de la secció de Cintaires de Manresa l’agost de 1883.

Biografia Josep Corbella Suñé (Solsona)

Josep Corbella Suñé (també se'l cita Sunyé). Solsona, 1904 - Barcelona, 1972. Militant de la CNT i de la FAI a Manresa. Va participar molt activament en la reorganització de la CNT de Manresa, a les acaballes de la dictadura del general Primo de Rivera. Representant els Sindicats de la Construcció, del Transport i la secció de Ferroviaris de Manresa va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), on va firmar el dictamen de la ponència Posición de la CNT ante la convocatoria de las Cortes Constituyentes. A finals de 1931 era Secretari del Comitè Comarcal de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat Únic de Treballadors de La Pobla de Lillet, va participar en el Ple de la CRTC celebrat a Sabadell l’abril de 1932. El 15 d’agost de 1936 va ser elegit Secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes de Manresa, en representació de la CNT, i el 19 d’octubre va ser elegit alcalde del Consell municipal. Ho va ser fins el maig de 1938, data en la que va ser mobilitzat. Exiliat a França va estar internat en els camps de concentració d’Agde, Argelès i Sant Cebrià. Va retornar a Catalunya l’any 1941, però hagué de viure clandestinament.

Biografia Juan Compte (Berga)

Juan Compte. Dirigent obrer. Teixidor a mà. L’agost de 1871 era President de Societat de Teixidors a mà de Berga.

Biografia Joan Comella (Manlleu)

Joan Comella. Director primer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu el 1841.

Biografia Miquel Comas (Vic)

Miquel Comas. Secretari de l'Associació de Socors Mutus de Vic (1841-42).

Biografia Josep Comas (Vic)

Josep Comas. Caixer de l'Associació de Socors Mutus de Vic (1842).

Biografia Miquel Collbone (Olot)

Miquel Collbone. Vocal primer de la Societat de Protecció Mútua de Pellaires d'Olot, el 1841.

Biografia Pau Coll (Manresa)

Pau Coll. Membre de la CNT a Manresa. Després de la dictadura de Primo de Rivera, participà en la reorganització del sindicat Tèxtil a Manresa.

Biografia Jaume Cols (Olot)

Jaume Cols. Secretari de la Societat de Socors Mutus de Teixidors d'Olot, el 1842.

Biografia Josep Codina Selva (Manresa)

Josep Codina Selva. Sindicalista a Manresa. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Comptador del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.
Segell Indústries Elèctriques de Manresa

Biografia Josep Coderch (Olot)

Josep Coderch. Primer vocal de la Junta de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors d'Olot, el 1842.

Biografia Joan Clusas Ribas (Olesa de Montserrat)

Joan Clusas i Ribas. Olesa de Montserrat, 1902 - Vilanova i la Geltrú, 1973. Militant de la CNT. Forner i Poeta. Durant la República va formar part del Comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú. En esclatar la guerra va participar en les tasques d'organitzar la col.lectivització de la Panificadora i formà part del seu Comitè de Control Obrer, en representació de la CNT. El gener de 1939 els feixistes el tancaren en una "checa" on fou apallissat brutalment. Moribund el portaren a l'hospital de Sant Antoni, deixant-lo al dipòsit de cadàvers. Gràcies a les atencions d'una monja es recuperà, tot i així quedà tolit d'un braç i una cama.

Biografia Ramon Claramunt (Igualada)

Ramon Claramunt. Fuster a Igualada. El setembre de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Biografia Josep Cinca Vilagener (Manresa)

Josep Cinca Vilagener. Manresa, ? – Salindres (França), 1963. A vegades citat com "Sinca". Militant de la CNT. Perseguit per la guàrdia civil s'instal·là a Tarragona i s'integrà en l'equip del Centre d'Estudis Social (CES) i a la impremta d'Hermós Plaja. Va participar en la constitució de la Federació de Sindicats de Reus, amb Joan García Oliver. Represaliat l'any 1921 se'n va anar a viure a Sabadell. Representant el Sindicat d'Arts Gràfiques de Sabadell va assistir al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931), participant en la ponència sobre Publicacions Confederals. Després amb la crisi de la CNT entre Faistes i Trentistes s'arreglarà amb els primers, constituïnt el Sindicat d'Oficis Diversos de Sabadell, amb el qual va formar part del Comitè de Propaganda. L'octubre de 1936 va ser Regidor a l'Ajuntament de Sabadell en representació de la CNT. Exiliat l'any 1939 va ser internat en camps de treball alemanys. Després de la guerra mundial s'afincà a Salindres (França) on morí.

Biografia Ramón Castellví (Igualada)

Ramón Castellví. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors. L’agost de 1915 era Tresorer de la Comissió d’obres de la Federació Local de Societats obreres d’Igualada, càrrec que continuava desenvolupant el gener de 1916.

Biografia Antoni Cases (Manresa)

Antoni Cases. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Fusta de Manresa va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. L’abril següent va ser elegit President del Comitè del Sindicat de la Fusta, que s’escindiria de la CNT. S'adherí als Trentistes. Seguint la tònica dels Sindicats d’Oposició de Manresa, l’agost de 1936 va ingressar a la UGT. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Biografia Concepció Casasayes Rubinat (Manresa)

Concepció Casasayes Rubinat. Dirigent de la CNT a Manresa. Teixidora. L’any 1923 exercia de Vocal en el Comitè de la Federació local de Manresa de la CNT.

Biografia Estanislau Casas Huch (Manresa)

Estanislau Casas Huch. Dirigent de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Vicepresident primer del Comitè de la Federació. El 29 d’octubre de 1933 va ser elegit representant de l’Associació de Dependents en el Comitè Executiu de la Federació d’Empleats i Tècnics de Catalunya.

Biografia Pere Casas (Igualada)

Pere Casas. Galoner a Igualada. Secretari de la Societat d'Oficials Galonaires de Cotó. El 20 de maig de 1851, jutament amb Ignasi Cornet, signà la sol·licitud per a l'aprovació governativa del Reglament de la Societat.

Biografia Salvador Casals (Olot)

Salvador Casals. President de la Societat d’Obrers Teixidors d’Olot el desembre de 1869.

Biografia Josep Casals (Vic)

Josep Casals. Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vic, el 1842.

Biografia Isidre Casajoana (Manresa)

Isidre Casajoana. Militant de la CNT. Treballador del ram dels Betaires. Un dels reorganitzadors del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, a Manresa el 1930.

Biografia Vicenç Casacuberta (Manlleu)

Vicenç Casacuberta. Director Tercer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu, el 1841.

Biografia Jacint Carrió Vilaseca (Manresa)

Jacint Carrió Vilaseca. Manresa, 1916 - 2000. Segell del CADCI de ManresaEn el període republicà va exercir de Vicepresident de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Industria de Manresa, adherida al CADCI (soci núm. 95). L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França, des d’on fou deportat al camp d’extermi alemany de Mauthausen. També va estar internat a Gusen. Va ser dels pocs que van sobreviure i s’establí a Perpinyà. Després va tornar a Manresa. L'any 1955 va ser detingut per la seva actuació com enllaç sindical. Restablerta la democràcia, fou regidor a l’Ajuntament i realitzà una intensa tasca per escoles i instituts de divulgació i reflexió sobre el perill del feixisme i la seva experiència als camps nazis. Poc abans de morir, publicà el llibre de memòries Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat.

Biografia Ramon Carreras Jaume (Igualada)

Ramon Carreras Jaume. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Secretari primer de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada. Col·laborà en el periòdic "El Obrero Moderno".

Biografia Jaume Carbonell Sans (Igualada)

Jaume Carbonell Sans. Teixidor a Igualada. President de la Societat de Teixidors, en representació de la qual el juny de 1881 va formar part de la Comissió de vaga declarada pels teixidors el dia 20 de juny. La vaga acabà el dia 30 amb l'acceptació dels fabricants de les reivindicades dels teixidors. Va fer el parlament de cloenda del míting celebrat el 4 de juliol, al Teatre Tivoli, per informar de l'acabament de la vaga. El 5 de setembre següent els teixidors es declaren novament en vaga en no respectar (per enèsima vegada) els fabricants la tarifa signada el 30 de juny, i en Jaume Carbonell tornà a formar part de la Comissió de vaga. El 13 de febrer de 1882 signà un escrit dirigit a l'alcalde de la Ciutat demanant autorització per a recòrrer els carrers d'Igualada, per demanar el suport dels ciutadans al obrers que estaven en vaga des del mes de setembre. Va ser redactor del setmanari "La Federación Igualadina" i cofundador del Centre Lliurepensador d'Igualada l'any 1883.
No hem pogut esbrinar si és el mateix Jaume Carbonell i Sans (de Reus), citat més amunt.

Biografia Frederic Carbonell i Barral (Igualada)

Frederic Carbonell i Barral. Teixidor a Igualada. Militant de la Unió Manufacturera. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides (Igualada, 30 juny de 1881). L'acord acabava amb la vaga declarada el dia 20 de juny per la Societat de Teixidor amb telers a mà. Però els acord no es van complir i el 20 d'octubre de 1881, i amb els teixidors en vaga, va formar part d’una nova comissió que presentà, als fabricants i a l’autoritat municipal, una plataforma reivindicant els acords del mes de juny i la readmissió d’unes teixidores acomiadades. Aquesta vaga, amb diferents als i baixos va continuar i el 28 de febrer de 1882. Frederic Carbonell en representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca va ser un dels signants de l'acord que acabava amb la vaga. El 15 de març de 1883 firmava una comunicació a l'Ajuntament Igualadí per a la celebració d'un acte públic del 2on Congrés de la Unió Manufacturera, que se celebraria el dia 18 de març. Aquest mateix 1883 va formar part de la Comissió organitzadora del Centre lliurepensador d'Igualada. Va ser redactor de "La Federación Igualadina” Órgano de las secciones federadas de Igualada. Eco del proletariado (1883).

Biografia Josep Carbonell (Vic)

Josep Carbonell. Director primer de la Societat de Protecció Mútua de Vic, el 1841.

Biografia Francesc Candell (Manresa)

Francesc Candell. El maig de 1934 va ser elegit Secretari de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa, adherida al CADCI.

Biografia Lluís Canal (Manresa)

Lluís Canal. Militant de la CNT a Manresa. El 27 de juliol de 1930 va ser elegit President del Sindicat de la Fusta de Manresa de la CNT. Representant el sindicat citat va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Biografia Fèlix Canal (Olot)

Fèlix Canal. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) representant la Federació Local d'Olot.

Biografia Antoni Camps Vives (Manresa)

Antoni Camps Vives. Manresa, 1899 - Gusen (annex del camp d’extermini nazi de Mauthausen), 1941. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Pell de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. El gener de 1932 va ser detingut arran de la vaga revolucionària del gener de 1932, promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat. Va formar part del Comitè de Milícies antifeixistes de Manresa l’agost de 1936. Exiliat a França l’any 1939 va ser deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen on morí.

Biografia Salvador Camps (Manresa)

Salvador Camps. Militant de la CNT. Membre del sindicat de l'Alimentació de Manresa. Representant aquest Sindicat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931. S'alineà amb els Trentistes.

Biografia Antoni Camps (Manresa)

Antoni Camps. Militant de “El Ràdium” a Manresa. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercí de Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Biografia Francesc Campmany (Igualada)

Francesc Campmany. Teixidor de cotó a Igualada. El novembre de 1854 formant part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de Teixits d'Igualada, va ser elegit com integrant de la Comissió que, presidida per l'Alcalde de la ciutat, havia de dirimir les diferències entre fabricants i treballadors. Aquesta Comissió establí una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides el gener de 1855.

Biografia Simón Barcina Rueda (Manresa)

Simón Barcina Rueda. Militant de la CNT. El desembre de 1932 exercia de Secretari de la secció de Manresa del Sindicat de Ferroviaris de la CNT.
 

Biografia Marcel Augés (Manresa)

Marcel Augés. Militant de la CNT a Manresa.També milità a la UGT. El 25-07-1930 va ser elegit delegat del Sindicat Metal·lúrgic de Manresa a la Federació local. L’abril de 1933 va ser elegit President del Comitè del Sindicat del Metall de la CNT. Representant els sindicats de Manresa va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933. Va integrar-se en els sindicats d’Oposició. Com a President del Comitè d’enllaç de la plataforma unitària dels sindicats metal·lúrgics de Catalunya va obrir el Segon Ple Regional d’aquests sindicats, celebrat a Barcelona els dies 9 i 10 de juny de 1934. D’aquest Ple en va sortir l’acord de reivindicar la jornada setmanal de 44 hores, que es va aconseguir. Més tard, el setembre de 1936, va formar part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT. Col·laborà a "El Trabajo", de Manresa (1931-34).

Biografia Lluís Brau (Manresa)

Lluís Brau. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de Secretari del Sindicat de l’Alimentació de Manresa.

Biografia Josep Ferràndiz (Manresa)

Josep Ferràndiz. Destacat dirigent de la CNT a Manresa (segle XX). Durant la segona República, quan es va establir la escissió dins la CNT, va formar part del sindicat d'oposició. Un cop iniciada la guerra i la revolució, va tenir un important protagonisme en organitzar les milícies obreres. COm a representant del sindicat d'oposició va formar part del comitè executiu del Comitè revolucionari i antifeixista de Manresa creat el 28 de juliol de 1936; també era el responsable del departament de milícies i de Defensa de l'esmentat comitè fins a l'octubre de 1936. Llavors va convertir-se en el cap polític de la primera centúria roja, formada per milicians de diverses organitzacions obreres de Manresa i comarca. Com la majoria dels afiliats al Sindicat d'Oposició, devia ingressar a l'UGT i deuria tornar a la CNT . El 25 de setembre de 1937 va formar part del segon comitè municipal de Manresa en nom de la CNT i com a membre del Departament d'Agricultura, Riquesa Rústica  Aigües.
 Durant la guerra, la seva activitat bàsica va ser la lluita al front d'Aragó. Va morir en combat a la Serra del Montsec, a Artesa de Segre, al front de Santa Maria, mentre cobria la retirada dels seus companys en una lluita desesperada. Els seus companys . El Casino de Manresa, que el local del Comitè revolucionari , va ser anomenat Casal Josep Ferràndiz.

Biografia Josep Alegret (Manresa)

Josep Alegret. Militant de la CNT a Manresa. L’abril de 1933 va ser elegit Secretari del Comitè del Sindicat del Metall. Com a Secretari del Comitè d’enllaç de la plataforma unitària dels sindicats metal·lúrgic de Catalunya, va assistir al Segon Ple Regional d’aquests sindicats, celebrat a Barcelona els dies 9 i 10 de juny de 1934. D’aquest Ple en va sortir l’acord de reivindicar la jornada setmanal de 44 hores, reivindicació que es van aconseguir. L’any 1934 era el Secretari del Sindicat del Metall de Manresa adherit als Sindicats d’Oposició.

Biografia Joan Balielles (Manresa)

Joan Balielles. Militant de “El Ràdium” a Manresa. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Sindical Tèxtil "El Ràdium".

Biografia Jaume Bosch (Manresa)

Jaume Bosch. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de Ferroviaris de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Biografia Jaume Arnau Costa (Manresa)

Jaume Arnau Costa. Militant de la CNT a Manresa. Va participar en els moviments insurreccionals de gener i desembre de 1933. Arran dels fets del Sis d’octubre de 1934 fou empresonat. Assistí al Ple intercomarcal de Sindicats de la CRTC (Barcelona, juny de 1935). També va participar en la Conferència extraordinària celebrada a Barcelona el gener de 1936. En esclatar la guerra va formar part del comitè d’empresa de la factòria Pirelli (col·lectivitzada).

Biografia Emili Ballús (Sallent)

Emili Ballús. Militant de “El Ràdium” a Sallent. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercí de Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Biografia Ramon Casals (Berga) "Ramonet Xic"

Ramon Casals Orriols. COnegut com a Ramonet Xic. Treballador del tèxtil i dirigent anarquista (Berga 1908). Va ser un dels màxims representants de la CNT del Berguedà. La seva afiliació sindical va ser fruit a través de contactes amb vells militants que va conèixer a la fàbrica Asensio (el Canal). Això ho va afermar amb la lectura de diverses publicacions de l'època. Es caracteritzava per la seva actitud totalment pacifica i racional. El 27 d'abril de 1928 va assistir a una reunió entre patrons i obrers de l'Alt Llobregat, com a representant dels obrers, per reclamar la jornada laboral de vuit hores; enfront hi havia la delegació provincial del MInisterio de Trabajo. Igualment també va participar activament a la vagadel tèxtil a les darreries dels anys 20, que va afectar tot el Llobrega, i en resultà acomiadat de l'empresa de Cal Rosal. Més tard fou readmès, per solidaritat envers els companys acomiadats,no ho va accepà. La vaga va fracassar arreu, però a Berga va durar un mes,  i fins i tot va rebre la solidaritat de les botigues.
El 1931, ell i d'altres reorganitzaren el sindicat i treient-lo de la clandestinitat; ell fou elegit secretari del tèxtil fins al març de 1938. Va assistir assistir a altres reunions amb la patronal per aconseguir acords d'augment de salaris. Va ser el corresponsal de premsa llibertària del Berguedà, com El Luchador i La Revista Blanca. El 1934 va participar en la creació de les Joventuts Llibertàries de Berga, tot i que formalment no es fundaren fins el 1936. El 18 de juliol de 1936 va baixar a Manresa per informar-se de l'aixecament , en tornar a Berga, varen ser deturats per la Guàrdia Civil, però sense conseqüències. També col.laborà en la creació de La Unión de Hermanos Proletarios,el 19 de juliol en record dels fets d'Astúries, i encapçalà el Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga. Amb la col.laboració de persones expertes en art, impedir la crema irracional de les esglésies de Berga.
El 25 de juliol es va crear de manera oficial el Comitè Revolucionari de Berga, i ell en va formar part. Igualment intervingué en la creació de les milícies antifeixistes, l'endemà de les quals en fou President. En Ramonet, i en definitiva tot el comitè va ser acusat de feixista, per la seva actitud de moderació i respecte. Per aquest fet se li prohibí el seu pas per Sallent. El 1936 marxà com a voluntari de la Columna Terra i Llibertat, va ser l'encarregat de sanitat de la columna. Va combatre als voltants de Madrid. El març de 1937 assistí a València , junt amb Josep Viladomiu de Gironella, a un congrés dels voluntaris de la Columna Terra i Llibertat, on s'cordà acceptar la militarització. Ell,però no va acceptar la militarització i tornà a Berga. Un cop aquí va entrar a l'Ajuntament, el 22 del mateix mes, on va actuar com a tinent d'alcalde fins al març de 1938, que fou mobilitzat i va anar al front amb la Columna 153,antiga Columna Terra i Llibertat , junt amb Josep Casafont, Ramon Vila d'altres. A l'Ajuntament també formà aprt de la comissió de proveïments, arribà a ser conseller de proveïments, i entrà a la Comissió municipal de refugiats. Com a tasques dins de l'anomenada comissió, va anar a veure el Conseller de Governació de la Generalitat, el 17 de febrer de 1938, per intentar solucionar la manca de recursos econòmics per ajudar els refugiats. Quan l'exèrcit republicà fou derrotat, va exiliar-see a França.
Va estar als camps d'Argelès, Agde, Sant Cebrià, el Vernet i Noèr. Un cop a l'exili, per la seva popularitat a Berga, va ser proposat per organitzar el sindicat falangista a Berga, cosa que va rebutjar rotundament per ètica ideològica. Després va formar part de l'agrupació de Berguedans a l'exili. en què va col.laborar assíduament en el seu butlletí i també participant en diferents aplecs de l'esmentada agrupació. Va anar a viure, junt amb Ramon Sant, a lo-mas d'asil, departament de l'Arieja, i el 1997 vivia en una residència Err (França)

divendres, 29 d’abril de 2011

Biografia Ramon Claret Gual (Òdena)


Va nèixer el 31 de desembre de 1919 a Òdena (Anoia, Catalunya). Encara que son pare era pagès, ben aviat entrà en contacte amb el món industrial de les fàbriques tèxtils. En 1934 conegué gent del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i participà en els comitès propresos, acostant-se ideològicament al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). El seu germà gran era activista d'Estat Català i havia estat detingut arran dels fets del 6 d'octubre de 1934. L'aixecament feixista de juliol de 1936 l'agafà a Barcelona i lluità als carrers de la capital catalana. En plena revolució, quan la major part dels sindicats autònoms de l'Anoia entraren en la Confederació Nacional del Treball (CNT), s'afilià a aquest sindicat anarcosindicalista, militància que mai ja no abandonaria.

Després d'unes setmanes fent propaganda a favor de les col·lectivitzacions, l'agost de 1936, falsejant l'edat, marxà voluntari al front enquadrat en la Columna Taverner del POUM. Al front d'Aragó prengué part al setge d'Osca, als combats de Casetas de Quicena, Estrecho Quinto i Monte Aragón, a la presa de Siétamo, etc. Acceptà la militarització de les milícies, però ben aviat es desenganyà d'aquesta mesura, encara que arribà al grau de tinent de l'Exèrcit Popular. Amb la dissolució de les milícies del POUM, fou destinat a Vic, on va fer d'instructor. Més tard fou enviat a Andalusia, en el 23 Cos de l'Exèrcit, sota el comandament de Francisco Galán. Com que a la seva unitat dominaven els comunistes, demanà el trasllat i acabà en una divisió especial (71 Divisió Motoritzada del Sector Centre-Sud), on hi havia majoria de cenetistes. La derrota republicana de 1939 l'agafà a Sonseca (Toledo) i amb membre de la seva unitat aconseguí passar els Pirineus. En 1940, quan els alemanys envaïren França, decidí retornar a Catalunya, però en arribar fou detingut a Dosrius per la policia franquista i tancat a la presó Model de Barcelona. Jutjat el 26 de maig de 1943, fou condemnat a 30 anys de presó i destinat al penal de Torelló. En 1944, durant un trasllat carcerari, fou alliberat per un grup d'acció llibertari. Des de França retornà a Catalunya, on fou novament detingut, aquest cop amb documentació falsa a nom de Ramon Vidal Martínez. Després d'un temps a la presó de Cànem, al Poblenou barceloní, fou alliberat amb l'obligació de presentar-se immediatament per anar a fer el servei militar i, evidentment, fugí de bell nou cap a França. Amb sa companya, Teresa Tarràs, i altres companys formà un grup d'acció d'afinitat, desvinculat orgànicament de la CNT, que actuà a una i altra banda dels Pirineus. A Catalunya el grup va fer costat les famílies dels presos i la gent que s'hi amagava, alhora que van recaptaven diners dels empresaris per cobrir les despeses. Col·laborà amb militants de diverses organitzacions (POUM, catalanistes, etc.), però mai amb el comunista Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

En 1946 fou detingut, sota el nom de Ramon Tarràs, després d'un tiroteig al carrer barceloní de Còrsega que el deixà ferit; portat a l'Hospital Clínic, passà a la jurisdicció militar sense anar a comissaria. En sortí de l'hospital, fou tancat a la Model i després als penals del Dueso, Santander, Yeserías i Alcalá de Henares, presons on conegué molts activistes llibertaris. Mentrestant la policia seguia buscant Ramon Claret. En 1954 fou alliberat i per seguretat marxà a Reus, on mantingué una bona amistat amb Alexandre Simó (Sandi), que havia conegut a la presó. A Reus conegué sa futura companya Lluïsa Gómez, filla d'Eulogio Gómez, militant confederal. A la capital del Baix Camp muntà un taller d'ebenisteria, on hi treballaven companys que sortien de les presons fins que aconseguien diners per establir-se o marxar a França. Després treballà, fins a la seva jubilació, en una fàbrica de mobles. Després de la mort del dictador Franco, en 1979, pogué recuperar el seu nom vertader. A finals dels setanta entrà en contacte amb joves que reorganitzaven la CNT a Reus i amb els quals col·laborà estretament. En 1984 sa companya Lluïsa morí. Els seus últims anys estigué afiliat a la Confederació General del Treball (CGT), col·laborà en entitats solidàries i en associacions culturals, alhora que col·laborà amb articles d'opinió en la premsa local. L'abril de 2005 un grup d'amics reusencs publicà una selecció dels seus articles sota el títol Del passat neix el futur. Deu anys d'escrits (Reus: Migdia, 2005).
Va morir el 26 de novembre del mateix any a Reus.

dijous, 28 d’abril de 2011

Biografia Emilià Martinez Espinosa,Alcalde de Manresa de la CNT

Sindicalista molt carismàtic entre els treballadors. De ben jove treballà de manobre, després de miner a Fígols i durant 20 anys de ferroviari. Fou militant de la CNT des del 1918 i arribà a ser Secretari de la Federació Local d'aquest sindicat.
Durant la Guerra civil va ser delegat d'economia i responsable de les col·lectivitzacions a Manresa i impulsor d'una de les primeres col·lectivitzacions que hi hagué a l'Estat: la dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Fou membre durant unes setmanes del segon Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa. Durant la Guerra Civil va ser regidor de l'Ajuntament de Manresa i també en fou el darrer alcalde (desembre del 1938 - gener del 1939).
Fou condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar, però en va sortir el 1943 en llibertat vigilada.


Enllaç a Talls de Veu d'Emilià Martinez Espinosa, Darrer alcalde Manresa de la Republica de la CNT


Vídeo de les vivències per part del seu fill Emilià Martínez:

Biografia Àngel Amenós Gabarró (Igualada)

Àngel Amenós Gabarró. Igualada, 1889 - Lieja, 1963. Militant cenetista del Sindicat de la Pell d'Igualada. L'any 1931 va formar part del Comitè Local d'Igualada i s'alineà amb els Trentistes. Representant el Sindicat Únic de Santa Coloma de Queralt va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5-13 de març de 1933. Representant Igualada i comarca va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre col·lectivitzacions al camp.

Biografia Daniel Alcaide (Manresa)

Daniel Alcaide. Militant de la CNT. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT a Manresa per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Biografia Pere Agust Borrell (Calldetenes)

Pere Agust i Borrell. Calldetenes, 1901 – Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Pellaire. L’any 1932 era vocal de l’Associaicó Obrera d Vic. Formà part del Comitè Local de Milícies antifeixistes de Vic. L’any 1937 va formar part del Comitè d’empreses col·lectivitzades de l’Indústria de la Pell. El maig de 1939 va ser afusellat pels franquistes.

Biografia Josefa Aguilera (Igualada)

Josefa Aguilera. Teixidora a Igualada. El 4 de juliol de 1881 participà en el míting dels obrers d'Igualada, que celebrava l'acabament d'una vaga dels Teixidors a mà.

Biografia Àngel Aguilar (Manlleu)

Aguilar, Àngel. L'abril de l'any 1900 era President del Comitè Central de la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola amb seu a Manlleu.

Biografia Bartomeu Àguila (Manlleu)

Bartomeu Àguila. Pagès de Manlleu. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Relació de Periòdics Obrers històrics Catalunya Central



EL OBRERO MODERNO
Igualada (1909)

El Obrero Moderno
Periòdic quinzenal, escrit en català i castellà. Se subtitulava Órgano de las Sociedades Obreras de la comarca. A partir del núm. 18 s'edità mensualment. Al davant de la redacció s'hi trobava Joan Ferrer. És va publicar irregularment.
EL SEMBRADOR

El Sembrador. Gener de 1926/ Juliol de 1926 i del 15-06-1930 al 22-12-1934
Igualada, Publicació mensual bilingüe anarcosindicalista, editada per la CNT igualadina i dirigida per Joan Ferrer Farriol. Hi van col·laborar Francesc Villaespesa, Josep Cuatrecases i Josep Massana entre d'altres. Reaparegué amb periodicitat quinzenal el 15-06-1930. A partir del núm. 26 (13-06-31) la seva publicació fou setmanal. A partir del núm. 59 (30-01-1932) sota el nom portava l'anagrama C.N.T. El Sembrador es tornà a publicar quinzenalment, i l'any 1934 ho tornà a fer mensualment. L'últim núm publicat va ser el 121 del 22-12-1934.

EL TRABAJO

Manresa, a juny, 1922 / gener, 1924 i maig, 1931 a octubre, 1934 i abril de 1937
El Trabajo
Periòdic de publicació irregular editat per la Unió local de Sindicats de la CNT a Manresa, dirigit en la primera època per Josep Espinalt. Reaparegué sota la direcció de Marià Prat l'1 de maig de 1931, fins que fou prohibit després dels fets del sis d'octubre de 1934. Tornà a publicar-se durant la guerra civil, amb el títol de Trabajo i amb el subtítol "Órgano de la Federación Intercomarcal del Cardoner y Alto Llobregat. CNT-AIT". Considerem que és il·lustratiu la nota insertada en la capçalera de l'edició núm. 95 del 8 de juliol de 1933: La F.A.I. no pasará. Y si la F.A.I. pasa, será sobre el cuerpo muerto de la independencia del Sindicalismo, asesinando a la Confederación Nacional del Trabajo.





LA FEDERACIÓN IGUALADINA




Igualada, febrer 1883-1885
La Federación Igualadina
Setmanari anarco-col·lectivista editat per les seccions federades de la FTRE a Igualada. Se subtitulà Órgano de las secciones federadas de Igualada. Eco del Proletariado.

LA PROTESTA



Igualada, De novembre, 1919 a 24 gener 1920
La Protesta
Periòdic quinzenal. Se subtitulà Periódico quincenal sindicalista, órgano de las Sociedades Obreras de la comarca. Aquest periòdic aparegut en ple locaut de la patronal de Catalunya, deia en la portada del núm 2 del 15-11-1919, Un carnet confederal es en ocasiones un acto de procesamiento, un manifiesto significa una celda en la Modelo. Una reunión es exponerse a un fusilamiento; una huida es una muerte segura... Ser obrero, ser trabajador, ser explotado es un grave delito que equivale a una infinidad de procesos.

 REVISTA FABRIL






Manlleu, De 19 abril 1900 al 19 juliol 1900
Revista Fabril
Periòdic setmanal editat per la Federació de la Indústria Tèxtil Española i dirigit per Toribio Reoyo. En l'edició núm. 8 del 7 de juny de 1900 (que no hem pogut consultar) publicà dades del segon Congrés de la Federació celebrat a Manresa. Entre els col·laboradors citem Josep Comaposada i Joaquim Carbó

 SEMBRAR





 
Manlleu  De l'octubre, 1930 a Vic, 1931
Sembrar
Fou una publicació setmanal a partir del núm 19 del 18 de juliol de 1931, quan es començà a editar a Vic (probablement abans era quinzenal). Escrit en castellà incloïa articles en català. Se subtitulà C.N.T. - Órgano semanal de la comarcal Vic, Ter y Fresser - A.I.T. Hi van col·laborar Lluís Brugalla Ballester, Joan Prat, Roldán Cortada i José Pallarés entre d'altres. Diexà de publicar-se l'any 1933.

Biografia Pere Pujadó (Igualada)

Pere Pujadó. Militant de la CNT. President del Sindicat Fabril i Tèxtil d'Igualada el 1930. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). S'adherí als trentistes l'any 1932.

Biografia Gustau Espartac Puig Alegre (Manresa)

Gustau Espartac Puig Alegre. Manresa, 1901– Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Terrassa, on participà en la fundació de la FAI. Assistí al congrés de Madrid de 1931, representant el Sindicat Fabril i Tèxtil, del que en fou president. Tambéva assistir al Ple de Sindicats de la CRTC de l’agost de 1931. Modificà els seus plantejaments i fou un dels signants del Manifest Trentista. Tot i així fou detingut després de la insurreció anarquista de l'Alt Llobregat el gener de 1932. L’any 1936 s'afilià a la UGT i al PSUC. Després dels fets de maig de 1937 presidí la UGT de Terrassa. El 1939 s'exilià a França. Detingut pel govern de Vichy, fou lliurat al govern franquista que l'afusellà a Barcelona el 14-04-42.

Biografia Lluís Nicolau Fort (Gironella)

Lluís Nicolau Fort. Militant de la FAI. Participà en l'atemptat que costà la vida al president del govern espanyol Eduardo Dato (Madrid, 08.03.21). Atemptat comès com a represàlia de la persecució de sindicalistes a Barcelona i particularment per l'assassinat de Francesc Layret. Es refugià a Alemanya, però fou detingut i lliurat a les autoritats espanyoles (amb la condició que no el condemnessin a mort) que el jutjaren i condemnaren a presó. Sortí en llibertat amb l'amnistia de la República i s’hostatjà a Gironella. El febrer de 1939, desaparegué en ple èxode republicà.

Biografia José Navarro (Igualada)

José Navarro.Militant de la FRE de l'AIT. Estudiant. Assistí al congrés de Còrdova del 1872, delegat per les seccions obreres de Girona i Igualada.

Biografia del Maqui Marcel.lí Massana i Bancells, "Panxo"

Marcel.lí Massana i Bancells, "Panxo"

Berga, Berguedà 1918 - Mas Letallet, Occitània 1981
Guerriller anarquista, conegut amb el nom de "Panxo"..Afiliat a la CNT (1933), durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l'exèrcit republicà. Encarcelat (1939-42) va passar a l'estat francès, però el 1944 va tornar a Catalunya, on fou la figura principal del maquis llibertari rural. Con Ramon Vila Capdevila -Caracremada-, Jaume Puig -Tallaventres-, i altres companys, va realitzar expropiacions, segrestos i atemptats al Berguedà i el Solsonès. El 1951 va abandonar la lluita i va tornar a l'estat francès.


Textos i Artícles sobre Marcel.lí Massana i Bancells, "Panxo"
Marcelí Massana
Lletra d’una cançó sobre Massana
MASSANA BANCELLS, Marcelino.(angles)
Josep Ester i Borras amb Marceli Massana a l’ Ariege
Documental "Guerrilleros" amb entrevista a Marceli Massana al 1978


Fotos
JPG 36.4 KB
282 x 380 pixels
JPG 43.6 KB
549 x 412 pixels

Berguedans Universals
JPG 104.2 KB
733 x 431 pixels

Marcel-li masana amb eduard Pons Prades
i amb Josep Ester
Fons Archiu CEJEB-Berga
JPG 580.6 KB
4318 x 6228 pixels


Enlaces
- Rutes guiades del Mas Clarà - Massana

Biografia del Maqui Francesc Sabaté i Llopart, "Quico"

Francesc Sabaté i Llopart, "Quico"

Sabate 1958
L’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès 1913 - Sant Celoni, Vallès Oriental 1960
Militant anarquista conegut amb el nom de Quico Sabaté. Vinculat des de el 1931 als sectors d'acció o «grups específics» del moviment llibertari, va combatre durant la guerra de 1936-39 i una vegada finalitzada, es va exilià a França. El 1943 a tornar clandestinament i va iniciar, Quico Sabaté camb els seus germans Josep (l’Hospitalet de Llobregat 1909 - Barcelona 1949) y Manuel (l’Hospitalet de Llobregat 1927 - Barcelona 1950), la lluita armada en la zona del Barcelonès, fins convertir-se en el màxim - i mític- exponent de la guerrilla urbana antifranquista. Després de un parèntesis a França (1949-55), rva tornar a la lluita però, faltat del suport orgànic de la CNT-FAI, va acabar essent acorralta per la guàrdia civil i assesinat per Abel Rocha, membre del somatent.


Textos i Articles sobre Francesc Sabaté i Llopart, "Quico"
Francesc Sabaté
Romanço de Quico Sabaté, per Jaume Arnella
Libro "SABATÉ Guerrilla urbana en España"
SABATÉ LLOPART, Francisco (angles)
Corto Quico Sabaté


Fotos

Foto de la tumba de Quico Sabaté
JPG 58.2 KB
640 x 480 pixels

5 gener 2006
JPG 23.8 KB
400 x 300 pixels

Placa conmemorativa en el sitio donde fué asesinado
JPG 65.9 KB
616 x 309 pixels

Foto del asesino de Quico Sabaté : Abel Rocha
JPG 8 KB
105 x 292 pixels

Homenaje a Sabaté en el sitio donde fué asesinado
JPG 101.3 KB
640 x 480 pixels

Article al diari "El 9 nou" : "La mort d’un mite: Quico Sabaté" [Primera part]
JPG 1.1 MB
862 x 1181 pixels

Article al diari "El 9 nou" : "La mort d’un mite: Quico Sabaté" [Segona part]
JPG 1.1 MB
905 x 1236 pixels

Artículo de prensa de la época sobre los hermanos Sabaté, tratados como delinquentes
JPG 72.8 KB
640 x 480 pixels

sabate
sabate, de antonio tellez
JPG 18.1 KB
185 x 273 pixels

Thomson
THomson
JPG 6.1 KB
250 x 114 pixels

Francesc Sabaté
Francesc Sabaté
JPG 5.6 KB
160 x 204 pixels

Josep Sabaté Llopart
Josep Sabaté Llopart
JPG 25.9 KB
160 x 204 pixels

Manel Sabaté Llopart
JPG 27.9 KB
131 x 170 pixels

mural esborrat a Sant Celoni
al costat de la tumba del quico
JPG 1.9 MB
1704 x 2272 pixels

placa Hostal de la Muga
JPG 16.7 KB
250 x 169 pixels