dissabte, 25 de gener de 2014

Reeditat el fulletó Apuntem cap a la Anarquia elaborat per les companyes de Sants

Reeditat el fulletó Apuntem cap a la Anarquia elaborat per les companyes de Sants



L’anarquista Ramona Berni al blog de “Manresanes que han fet història”

Hem trobat aquesta biografia sobre l’anarquista Ramona Berni al blog de la Conxita Parcerisas de “Manresanes que han fet història”:
Ramona Berni i Toldrà (Mollerussa 1887-?) va ser teixidora de la Fàbrica Nova i va viure al passatge Sansa de Manresa durant la guerra civil. Des de molt jove va participar activament en el món sindical i va cultivar la seva cultura llibertària. Va néixer a Mollerussa el 3 de juny de 1887.
Dona de fortes convbanderacnticcions i ment oberta, creia que per combatre la injustícia social calia l’acció per millorar les condicions de vida dels treballadors i la culturaper combatre la ignorància i enfortir-se davant la patronal.

Les seves idees la van portar a participar en els conflictes de començaments del segle XX dintre de les fàbriques i també a formar part del grup Los Solidarios (1923-1926) del qual formaven part Durruti, Ascaso, García Oliver, Sanz, Jover… Aquest grup va ser creat com a rèplica als grups de mercenaris pagats per la patronal i va ser autor, entre d’altres, de l’atemptat de la Gavia contra els pistolers del Sindicat Lliure el 1923.
Va compartir tasques sindicals a Manresa amb Coloma, Balsells, Maria Salmaurí, Rosario Dulcet i altres lluitadores. Va formar part de la Intercomarcal de l’Alt Llobregat i Cardener.
Va morir a l’exili.
Bibliografia
Flores Martínez, Pedro. Tipos manresanos II. Contribución a la historia de Manresa.1995
Més informació: 
Biografia. Ramona Berni i Toldrà. 
Autora: Meritxell Guardia i Serentill

Narració de l´entrada de les tropes franquistes a Manresa . No 0blidem

Narració de l´entrada de les tropes franquistes a Manresa . No 0blidem, 75 anys de l´entrada del feixisme franquista a Manresa

dilluns, 9 de desembre de 2013

Dos miners d’Iberpotash a Súria moren aixafats per un despreniment

Isidoro Mata (CGT) President Comitè Iberpotash Súria:” estem consternats amb les morts dels 2 companys. Cal recordar que van 4 morts en 3 accidents en un any i mig a les mines del Bages”
La FESIQ CGT (Fed. Estatal sindicats d´indústria Quimica i Mineria CGT) s´uneix al dol pels dos miners morts en accident laboral en el seu lloc de treball.
Un accident a la mina d’Iberpotash a Súria ha causat la mort de dos miners, segons han explicat fonts laborals. El despreniment d’una roca ha afectat els dos treballadors, I.C. i J.R.M, que vivien a la mateixa localitat barcelonina.
Fonts del sindicat CGT, al qual pertany el president del comitè d’empresa d’aquesta mina, han manifestat que entre les 3 i les 4 de la matinada una roca d’entre 4 i 5 metres ha caigut sobre els treballadors. Les causes del despreniment es desconeixen i l’empresa ha obert la corresponent investigació. A prop dels miners afectats per l’accident n’hi havia altres que operaven en el mateix torn de nit fent tasques de manteniment de maquinària. El grup que realitza aquestes funcions és de 90 treballadors.
Com passa sempre que es produeix un accident mortal, les instal·lacions de l’empresa s’han aturat per investigar les causes de la desgràcia i abans de retornar veure si és segur reprendre la producció.
L’empresa ha mostrat la seva preocupació per l’accident, que no és el primer d’aquestes característiques que afecta la mina del Bages. Aquest any ja s’havia registrat un accident mortal quan al gener passat un operari va ser atropellat per una vagoneta carregada de sal i la paret. I l’any 2012 es va produir un altra mort en caure un treballador a un pou.
A mig matí se celebrava una reunió del comitè d’empresa de les mines per decidir accions o iniciatives a prendre en favor de la millora de la seguretat.
Condol pels 2 miners morts per accident laboral a la mina a Súria d´Iberpotash

dimecres, 9 de novembre de 2011

Jacint Carrió i Montserrat Roig

Jacint Carrió Vilaseca. Manresa, 1916 - 2000. Segell del CADCI de ManresaEn el període republicà va exercir de Vicepresident de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Industria de Manresa, adherida al CADCI (soci núm. 95). L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França, des d’on fou deportat al camp d’extermi alemany de Mauthausen. També va estar internat a Gusen. Va ser dels pocs que van sobreviure i s’establí a Perpinyà. Després va tornar a Manresa. L'any 1955 va ser detingut per la seva actuació com enllaç sindical. Restablerta la democràcia, fou regidor a l’Ajuntament i realitzà una intensa tasca per escoles i instituts de divulgació i reflexió sobre el perill del feixisme i la seva experiència als camps nazis. Poc abans de morir, publicà el llibre de memòries Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat.


 18/04/1977: Jacint Carrió i Montserrat Roig a la sala d’art Xipell de Manresa, durant la presentació del llibre Els catalans als camps nazis. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca).

La relació de Jacint Carrió amb Montserrat Roig va iniciar-se amb la col·laboració en l'obra de la periodista Els catalans als camps nazis (Edicions 62, 1977) i es va mantenir al llarg dels anys. L'escriptora va animar-lo sempre a deixar per escrit les seves memòries.
Jacint Carrió va participar activament en el llibre de Monserrat Roig. Les seves vivències a Mauthausen i Gusen hi queden àmpliament recollides. Fou el fruit de diverses trobades entre ells dos, que va donar lloc també a una relació excel·lent. En Carrió en parlava sempre amb admiració i a les seves memòries hi fa aquesta referència:
“Uns anys més tard, vaig col·laborar amb el meu testimoni en el llibre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig. Era l’any 1975, amb Franco encara viu. Ella ja feia uns quants mesos que havia començat a treballar en aquesta obra. Josep Pons va ser un dels primers deportats que va entrevistar. En una de les seves trobades a França, va comentar-li que, fins a aquell moment, només havia localitzat deportats comunistes i anarquistes i que volia trobar persones que haguessin militat en altres formacions: Acció Catalana, Esquerra Republicana o Estat Català. En Pons va suggerir-li que vingués a veure’m.
Vam mantenir una llarga relació. Per carta, per telèfon o bé en trobades que s’allargaven tardes senceres, vam tenir ocasió de parlar llargament dels meus records de Mauthausen i Gusen però també de l’efervescència del moment històric que vivíem. La seva feina com a periodista i el seu compromís polític li permetien viure’l intensament ...
... La recordo entusiasta i optimista; incansable a l’hora de recollir vivències, aclarir dubtes, triar documents; il·lusionada per l’esdevenidor del nostre país.”
Quan va aparèixer el llibre Els catalans als Camps nazis, Carrió va escriure una nota adreçada “A l’autora Montserrat Roig”. Hi deia: “Avui és un gran dia de records... Per fi he vist construït el llibre ideal que perpetua la memòria d’uns fets històrics que tothom hauria de conèixer”. I li agraïa la publicació en nom seu i de tots els deportats.

Una mostra més de l’estima de Carrió envers l’escriptora és un altre escrit que redacta sis mesos després de la seva mort sobre “la meva relació i admiració per la Montserrat” i en què, després d’afirmar que encara no es pot creure que l’escriptora hagi desaparegut i que "El seu esperit va entrar tant entre nosaltres que ja mai la podrem oblidar”,conclou amb aquestes paraules: “Reposa en pau que el teu treball i record perdurarà sempre entre aquesta i les meves generacions. 
Montserrat, moltes gràcies per tot”.

A continuació es reprodueixen diversos documents de la correspondència que van mantenir:

CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
7/03/1975. Aquí podem veure la que devia ser la primera carta que Montserrat Roig adreçà a Jacint Carrió. L'hi demanava la seva col·laboració en el llibre que estava escrivint sobre els catalans deportats als camps nazis, de cara a recollir la seva experiència com a deportat a Mauthausen i Gusen. Roig buscava testimonis dels camps nazis d'altres militàncies, que no fossin el PSUC i la CNT. El llibre s’acabaria titulant Els catalans als camps nazis i es convertiria en tot un referent. A final de la carta hi ha una nota manuscrita de Carrió en relació a la seva amistat amb Montserrat Roig: “Així vàrem començar i fins poc abans de morir. Llàstima de Montserrat, tan intel·ligent i jove”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CÒPIA DE LA CARTA DE JACINT CARRIÓ A MONTSERRAT ROIG
15/03/1975. Còpia de la carta de resposta de Jacint Carrió a Montserrat Roig. Carrió accepta la sol·licitud de col·laborar en el llibre sobre els catalans deportats als camps nazis: “... sempre disposat quan es presenta el cas de complir amb la promesa feta entre els companys de Gusen. De propagar als quatre vents “la barbàrie nazi o similar””. També diu que li adjunta unes notes sobre la seva estada als camps. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
20/03/1975. Carta de Montserrat Roig a Jacint Carrió, en què li diu que el pot visitar a Manresa “una vegada hagi tingut la criatura, dintre de quinze dies més o menys”. També diu que incorporarà el text que Carrió li va enviar al capítol dedicat al treball. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
ESBORRANY DE LA CARTA DE JACINT CARRIÓ A MONTSERRAT ROIG
22/03/1975. Esborrany de la carta de resposta de Jacint Carrió a Montserrat Roig en què li diu que ja es veuran més endavant. També li informa que “Tinc un esborrany de les meves memòries dels camps d’unes cent pàgines”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
30/05/1975. Carta de Montserrat Roig a Jacint Carrió, en què, finalment, li proposa un dia, el 8 de juny, per trobar-se. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
ESBORRANY DE LA CARTA DE JACINT CARRIÓ A MONTSERRAT ROIG
9/07/1975. Esborrany de carta de Jacint Carrió a Montserrat Roig, de la qual seleccionem aquests fragments: “Quatre ratlles per dir-te que l’endemà de la nostra petita xerrada, com acostumes a dir-li tu, vàreig veure a la Lliberia Símbol del nostre Passeig dos llibres teus, “Paral·lels” (*) i Ramona, adéu, però com vàrem quedar que els enviaries (que també els puc comprar aquí) no els vàreig comprar. Avui no he pogut resistir més i he comprat Paral·lels. I si bé no l’he llegit tot, m’entusiasma molt. Veritablement, he de confessar que el dia que vares parlar a la Caixa d’Estalvis em vas convèncer, però jo no sabia res del teu treball que portes a cap com a escriptora. I avui em dol molt que quan vares venir a casa no hagués sabut el que ara sé... Doncs sóc de una classe modesta a causa del meu treball potser o de la por que encara tinc al cos des de l’estada als camps, si bé el teu llibre m’ha ensenyat molt i procuraré reviure el meu esperit...”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
(*) Es deu referir a Retrats Paral·lels (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)

CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
13/07/1975. Carta de Montserrat Roig a Jacint Carrió, en què li diu que no s’ha d’excusar perquè no conegués la seva feina d’escriptora i que li envia la novel·la Ramona, adéu. També fa referència a una carta que va rebre de Carrió el 22 de juny, en què li parlava de la seva mare. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
19/09/1975. Carta de Montserrat Roig a Jacint Carrió, en què, entre d’altres coses, li diu que ha fet transcriure les cintes que Carrió li va proporcionar (sobre la seva estada als camps) i que “el material que n’he tret és molt important”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CÒPIA DE LA CARTA DE JACINT CARRIÓ A MONTSERRAT ROIG
25/09/1975. Còpia de la carta de Jacint Carrió a Montserrat Roig, en què li informa que li envia nou material perquè li serveixi per al llibre sobre els camps nazis. Carrió també li diu com li agradaria que fos aquest llibre: “Voldria que el llibre fos realista, sense vanitat per part dels deportats i demostrar que eren uns homes idealistes, torturats però no vençuts, car un ideal sa no és fàcil de vèncer. Que si en certs moments discrepàvem en teoria, pràcticament érem homes catalans i espanyols detinguts per ésser eliminats de la terra per tenir idees democràtiques i socialitzants. Uns es llançaren a les filferrades elèctriques cansats de sofrir, altres amb moral de ferro aguantàrem totes les calamitats fent un cor fort dia rera dia, aguantant les inclemències del temps i de les garrotades, per ressucitar el dia 5 de maig de 1945 per poder sortir i explicar al món sencer  el que allí va passar a fi i efecte que no es repeteixi mai més. Aquesta és la nostra justícia”.
Carrió també li suggereix de posar-hi fotografies: “Ho havia dit al malaguanyat company Amat i Piniella. Com també li havia demanat que, en fer la segona edició en català del seu K.L.Reich parlés de Gusen. Potser era tard, el cas és que no va fer-se”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
9/02/1976. Carta de Montserrat Roig, escrita l’endemà de la manifestació per l’amnistia del dia 8 de febrer, en què respon a Jacint Carrió sobre els diferents partits polítics catalans del moment. Conclou amb aquesta frase: “La meva opinió personal és que Catalunya ha de lluitar, alhora, pel socialisme i per les seves llibertats nacionals”.

També li diu: “Vaig darrerament molt enfeinada, la vida col·lectiva està cada dia més agitada i els qui col·laborem amb la premsa no donem l’abast. Estem vivint una època apassionant i veure com tot s’està revifant m’anima molt, la veritat”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CÒPIA DE LA CARTA DE JACINT CARRIÓ A MONTSERRAT ROIG
28/02/1976. Còpia de la carta de Jacint Carrió a Montserrat Roig, en què opina sobre la necessitat de fer un front democràtic comú. També li parla de la documentació que li ha enviat un altre exdeportat, Casimir Climent. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
12/05/1976. Carta de Jacint Carrió a Montserrat Roig en què es dol per les amenaces que ha rebut l’escriptora. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CÒPIA DE LA CARTA DE JACINT CARRIÓ A MONTSERRAT ROIG
15/08/1976. Còpia de la carta de Jacint Carrió a Montserrat Roig, en què li diu que no ha rebut encara unes cintes de casset. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
3-XI-76: Carta de Montserrat Roig a Jacint Carrió en què es lamenta que encara no se li hagin enviat unes cintes: “Per favor, no t’enfadis amb mi. Em sabria molt de greu. Una abraçada molt forta”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
12-XI-76: Carta de Montserrat Roig a Jacint Carrió en què li recrimina amistosament que li hagi enviat uns diners pels llibres que ella li havia tramès i li proposa donar-los a la campanya “Amnistia total”.  L’escriptora li diu: “Jo et vaig enviar el llibre perquè et considero un bon amic, perquè crec que ets una persona honesta, de debò, i això que et dic no és coba”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
ESBORRANY DE LA CARTA DE JACINT CARRIÓ DE MONTSERRAT ROIG
14-11-76: Esborrany de la carta de Jacint Carrió a Montserrat Roig en què li respon sobre el tema dels diners que li va enviar pels llibres. També li diu que està llegint el seu llibre Ramona, adéu i el troba exquisit, romàntic i emocionant. També li informa que “Ahir l’Assemblea a Manresa va celebrar un acte a la Pista Castell. Érem uns dos mil. Fou molt interessant, ple d’entusiasme”. Finalment, Carrió mostra la seva preocupació per la unió de les esquerres. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
27/03/1977. Carta de Montserrat Roig a Jacint Carrió, en què li informa que el llibre (Els catalans als camps nazis) estarà al carrer per Sant Jordi: “Ara sé que sortirà uns pocs dies abans de Sant Jordi i que l’editorial en vol fer una presentació. Per descomptat que em farà molta il·lusió que hi pugueu venir. Ja us enviaré la invitació”. També li adjunta una fotocòpia d'un article publicat fa temps al diari Tele-Exprés “on em vaig permetre de reproduir uns paràgrafs d’una carta seva. Molt significatius”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
TARGETA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
13/04/1977. Targeta de Montserrat Roig a Jacint Carrió, en què li informa que serà a Manresa per presentar dos llibres seus i que el dia 20 d’abril presenta a Barcelona Els catalans als camps nazis: “M’agradaria molt que hi fossis" li diu l’escriptora. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
INVITACIÓ A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS
Abril 1977. Invitació d'Edicions 62 a l'acte de presentació del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis a l'Ateneu Barcelonès. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
ESBORRANY D’UN ESCRIT DE JACINT CARRIÓ A MONTSERRAT ROIG
15-4-1977. Esborrany d’un escrit adreçat a Montserrat Roig, en què la felicita per l’aparició del seu llibre Els catalans als camps nazis. Diu així:
A l’autora Montserrat RoigAvui és un gran dia de records... Per fi he vist contruït el llibre ideal que perpetua la memòria d’uns fets històrics que tothom hauria de conèixer.
Els fets ocorreguts en els camps de Mauthausen i de Gusen contra uns homes que ho donarien tot per defensar la llibertat i que varen sofrir i morir en el més gran silenci, lluny de la seva terra, amb la certesa d’haver fet quelcom de positiu en bé de la humanitat
Ells i jo com a testimoni et quedem molt agraïts
4676 – 14250 (*)
(*) Números de deportat de Jacint Carrió a Mathausen i Gusen, respectivament
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
TARGETA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
9/04/1978. Targeta de Montserrat Roig a Jacint Carrió, en què li demana informació sobre un català deportat mort a Gusen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
Final de 1982, Felicitació de Cap d’Any de Montserrat Roig a Jacint Carrió. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
9/04/1985. Carta de Monserrat Roig a Jacint Carrió, en què li fa saber que anirà a Manresa a l’homenatge a Joaquim Amat-Piniella. “Tant de bo hi haguessin homes tan honrats com tu”, també li diu. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
POSTAL DE MONTSERRAT ROIG A JACINT CARRIÓ
7-1-1991. Postal de Montserrat Roig a Jacint Carrió en què li felicita el nou any. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
ESCRIT DE JACINT CARRIÓ SOBRE MONTSERRAT ROIG, REDACTAT SIS MESOS DESPRÉS DE LA SEVA MORT
Fa sis mesos que l’estimada Montserrat Roig va deixar-nos. I encara no ho puc creure, perquè el seu record perdurarà sempre. La seva simpatia, la manera d’expressar-se i escriure varen fer que tingués molts admiradors. El seu esperit va entrar tant entre nosaltres que ja mai la podrem oblidar i no ens cansarem de llegir i rellegir la seva obra que va fer durant 30 anys amb una tenacitat incomparable.
Ella era a tot arreu, des dels seus llibres a la ràdio, televisió i en títols i diverses entrevistes. Tota una vida de treball constant; m’atreviria a dir que va morir esgotada pel seu gran ritme diari. No parava; a vegades seriosa, a vegades riallera però sempre falaguera.
Reposa en pau que el teu treball i record perdurarà sempre entre aquesta i les meves generacions.
Montserrat, moltes gràcies per tot. I això com quan deies en una carta: “No és broma, va de debò 
”.
Nota al marge :
La meva relació i admiració per la Montserrat l’explicaré en poques paraules 
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)



FONT:
FONT: MEMORIA.CAT

dissabte, 30 d’abril de 2011

Biografia Joan Suriñana (Vic)

Joan Suriñana. Militant de la CNT. Representant la Unió Local de Sindicats de Vic va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Biografia Joan Subirana (Igualada)

Joan Subirana. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vice-secretari de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Biografia Rafael Suárez (Olot)

Rafael Suárez. Pintor. Assistí al congrés obrer de Còrdova de la FRE de l'AIT de 1872-73, delegat per Olot.

Biografia Jeroni Soler (Manresa)

Jeroni Soler. Militant de la CNT i del BOC a Manresa. El gener de 1931 exercia de President del Sindicat de la Construcció a Manresa.

Biografia Julià Solé Griñó (#Manresa)

Julià Solé Griñó. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vice-secretari del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.  Segell del Sindicat d'Indústries Elèctriques de Manresa

Biografia Pere Solé (Igualada)

Pere Solé. Teixidor a Igualada. En representació dels Teixidors a mà, el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà la plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que durava, amb diferents interrupcions, des del mes de juny.

Biografia Pere Solà (Igualada)

Pere Solà. Teixidor a Igualada. El maig de 1854 formà part de la Comissió de treballadors que signaren el primer acord escrit amb els fabricants d'Igualada, sobre el preu de la mà d'obra de les peces teixides.

Biografia Miquel Solà (Vic)

Miquel Solà. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Biografia Joan Solà (Igualada)

Joan Solà. El juliol de 1871 era President de Societat de Teixidors a mà de d’Igualada.

Biografia Agustí Siñol (Igualada)

Agustí Siñol. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 formava part de la Junta de la Societat d'Obrers Adobadors, amb el càrrec de Vice-president

Biografia Joan Seuba (Igualada)

Joan Seuba. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 va formar part de la Comissió revisadora dels comptes de la llarga vaga mantinguda, per la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada, del 03 de desembre de 1900 fins el 16 de juny de 1901.

Biografia Francesc Serra Constansó (Igualada)

Francesc Serra i Constansó. Militant de la Unió Manufacturera a igualada. El 15 de març de 1883 firmava una comunicació a l'Ajuntament Igualadí, sobre la celebració d'un acte públic del 2on Congrés de la Unió Manufacturera, que s'havia de celebrar el dia 18 de març.

Biografia Joaquim Serra (Manresa)

Joaquim Serra. Militant de la CNT a Manresa. Cintaire. El juny de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram Tèxtil de Manresa, sindicat que després ingressaria a la CNT.

Biografia Joan Serra (Igualada)

Joan Serra. Filador a Igualada. El desembre de 1854 va ser comissionat pels Filadors de cotó d'Igualada per pactar amb els fabricants una tarifa de preus i la fixació d'un horari laboral d'hivern i d'estiu. El conveni es va signar el 21 de desembre.

Biografia Jaume Serra (Manlleu)

Jaume Serra.  Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu, el desembre de 1841.

Biografia Nicasio Serarols (Igualada)

Nicasio Serarols. Adobador a Igualada. El juny de 1915 era Comptador de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Biografia Joaquin Sensarrich Brufau (Igualada)

Joaquin Sensarrich Brufau. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit President de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Biografia Jaume Sellés Figueres (Sant Vicenç de Castellet)

Jaume Sellés Figueres. Sant Vicenç de Castellet 1884 - Tolosa de Llenguadoc, 1975. Militant de la Unió de Rabassaires. Durant els anys 1920 fou president del Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet. El 27 d’abril de 1924 fou elegit vicepresident de la U de R i el 25 d’abril de 1926 en fou elegit tresorer, càrrec que desenvolupà almenys fins el 1928. Fins el juny de 1936 va formar part del comitè Central d’aquest sindicat rabassaire com a representant de la comarca del Bages. El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, per la circumscripció de Barcelona-província, dins de les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya. Com a parlamentari formà part de la comissió especial per estudiar la Llei de Contractes de Conreu. L’any 1939 s’exilià a França.

Biografia Josep Sellarès (Manresa)

Josep Sellarès. El maig de 1934 va ser elegit Vocal 1er de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.  Segell Gremi Viatjans de Manresa 

Biografia Josep Santacana Cañellas (Igualada)

Josep Santacana i Cañellas. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de la mà d'obra, el juny de 1881. En representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca el 28 de febrer de 1882 va signar un nou acord amb els fabricants, que acabava amb la llarga vaga mantinguda pels teixidors, per no haver respectat els empresaris la tarifa pactada el mes de juny anterior..

Biografia Josep Sans (Olot)

Josep Sans.  Dirigent de l'Associació de Protecció Mútua dels Faixaires d'Olot (1842).

Biografia Estanislau Sanfeliu (Manresa)

Estanislau Sanfeliu. Dirigent del Sindicat de l’Art Fabril de la CNT a Manresa. El 3 de juny de 1933 presidí el míting d’aquest sindicat organitzat per aprovar les noves propostes de les condicions de treball.

Biografia Estanislau Sala Vilalta (Manresa)

Estanislau Sala Vilalta. El 22 de gener de 1933 va ser elegit President del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.  Segell Manresa

Biografia Josep Sabater (Igualada)

Josep Sabater. Teixidor a igualada. Al reorganitzar-se la Societat de Teixidors d'Igualada l'abril de 1881, exercí de Vicepresident de la societat.

Biografia Pedro Sabata (Manresa)

Pedro Sabata. Dirigent de la secció de Cintaires de Manresa l’agost de 1883.

Biografia Manuel Rubiralta (Manresa)

Manuel Rubiralta. Secretari de la Societat d'obrers Fusters de Manresa (novembre de 1890). Càrrec que compartia amb Pau Ferrer.

Biografia Joan Rovira (Vic)

Joan Rovira.  Comissionat de la Societat de protecció Mútua de Vic, el 1842.

Biografia Salvador Romeu (Igualada)

Salvador Romeu. Treballador del tèxtil a Igualada. En representació dels treballadors de les fàbriques de vapor el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà una plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que, amb algunes interrupcions, durava des del mes de juny.

Biografia Salvador Roig (Igualada)

Salvador Roig. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vocal de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors, amb seu a Igualada.

Biografia Ramon Roig (Igualada)

Ramon Roig. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Biografia Valentí Rocasalba (Artés)

Valentí Rocasalba.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua Tèxtil d'Artés, el 1855.

Biografia Cándido Roca (Igualada)

Cándido Roca. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit President de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Biografia Agustí Roca (Olot)

Agustí Roca.  President de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors d'Olot (Garrotxa), el 1842.

Biografia Antoni Robles (Puig-reig)

Antoni Robles. Milità a la CNT. Representant els sindicats de Puig-reig va assistir al Ple Comarcal del Bages-Berguedà celebrat a Sant Vicenç de Castellet els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Biografia Emili Riu (Gironella)

Emili Riu. Milità a la CNT a Gironella. Treballador del tèxtil. Representant els sindicats de Gironella va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castellet els dies 11 i 12 de juny de 1932. L'any 1933 va formar part de la junta del Síndicat Únic de Treballadors de Gironella.

Biografia Joan Rigat Vila (Ribes de Freser)

Joan Rigat i Vila. Ribes de Freser, 1894 – Saint-Symphoren (França), 1971). Militant de la CNT. Representant el Sindicat Únic d’Arts i oficis varis de la seva localitat nadiua, va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC celebrada a Barcelona el gener de 1936. Col·laborar en el periòdic confederal “Sembrar”. L’any 1939 s’exilià a França, on mantingué la vinculació amb la CNT.

Biografia Francesc Riera Claramunt (Martorell)

Francesc Riera Claramunt. Martorell, 1889 - Mèxic, 1955. Militant de la Unió de Rabassaire i Polític. Pagès. El febrer de 1920 formava part de la junta de la Federació de Rabassers de Catalunya, entitat fundada l’any 1907 amb seu a Martorell. Assistí a l’Assemblea constituent de la U de R, (Barcelona, 6 d’agost de 1922) i el 26 de novembre de 1922 en seria elegit president (substituint Jaume Martrat). Ocupà el càrrec fins l’any 1932. Actiu propagandista de la Unió de Rabassaires participà en la majoria de mítings de les campanyes propagandístiques que dirigí Lluís Companys durant la dècada dels vint. El febrer de 1930 fou nomenat alcalde de Martorell i en les eleccions del 12 d’abril de 1931 va ser confirmat en el càrrec. Havia estat militant del Partit Republicà Radical fins al 1930 i l’any 1931 s’afilià a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Com a representant de la Unió de Rabassaires fou vocal del Consell d’Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-1932). El novembre de 1932 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya i el desembre següent dimití com a alcalde per poder exercir plenament la seves tasques de parlamentari. Arran dels fets del sis d’octubre de 1934 va ser empresonat. L’any 1939 s’exilià a França i l’any 1942 s’embarcà cap a Mèxic.

Biografia Josep Riera (Vic)

Josep Riera.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Vic, el setembre de 1842.

Biografia Antoni Riera (Vic)

Antoni Riera.  Secretari de l'Associació de Protecció Mútua de Vic, el setembre de 1842. També en fou oïdor de comptes, el gener de 1843.

Biografia Andreu RIera (Manresa)

Andreu Riera. Militant de la CNT. Representant el sindicat d’Oficis diversos de Manresa va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Biografia Joan Ricart (Vic)

Joan Ricart. Adobador a Vic. Representant el Sindicat de la Pell de Vic va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitució de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Biografia Agustí Riber Soler (Manresa)

Agustí Ribes Soler. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.  Segell Indústries Electriques de Manresa 

Biografia Antoni Ribas (Manresa)

Antoni Ribas. Militant de la CNT a Manresa. Assistí al segon congrés confederal de la CNT, representant el sindicat de Dependents Barbers de Manresa (Madrid, 10-18 de desembre de 1919).

Biografia Josep Riba (Carme-Anoia)

Josep Riba. L’any 1883 va ser Secretari de la secció de Paperers de la FTRE de Carme (Anoia).

Biografia Bartomeu RIba (Igualada)

Bartomeu Riba. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901

Biografia Antoni Regordosa (Igualada)

Antoni Regordosa. Adobador a Igualada. El gener de 1910 era Secretari de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada i el 22 de juliol següent va ser reelegit en el càrrec.
Probablement és el mateix Antoni Regordosa que representà el Consell de les seccions obreres de Badalona en el Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir contituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Biografia Jaume Rebordosa (Manresa)

Jaume Rebordosa. El maig de 1934 va ser elegit Vocal 2on de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Biografia Jaume Ramos (Vic)

Jaume Ramos. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Comptador de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Biografia Salvador Ramón (Igualada)

Salvador Ramón. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Secretari de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Biografia Joan Raich (Igualada)

Joan Raich. També se'l cita Joan Rosich. Teixidor de cotó a Igualada. El novembre de 1854 formant part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de teixits d'Igualada, va ser elegit per formar part de la Comissió que, presidida per l'Alcalde de la ciutat, havia de negociar amb els fabricants els preus de la mà d'obra de les peces teixides. L'acord, segons el setmanari "La Federació Igualadina", és va signar el 23 de gener de 1855.

Biografia Josep Ester Borràs (Berga)

Ester Borràs, Josep. Berga, 1913 - Alès, Gard (França) 1980. Fotografia Josep EsterDirigent anarquista Berguedà, militant de la CNT. Manyà. Fill d’una família benestant, estudià a les escoles cristianes, d'on fou expulsat. Va ser president del sindicat del metall de Berga. Es va afiliar a la CNT l’any 1936. Aquest mateix any va participar en la fundació de les Joventuts Llibertàries i en la constitució de la Federació Local de Sindicats. Va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga, fins que al novembre de 1936 que marxà voluntari al front, a la columna Terra i Llibertat. El març de 1937 les columnes es militaritzaren i Josep Ester va tornar a Berga. El 22 de març de 1937 va entrar a l'Ajuntament de Berga en representació la CNT, junt amb en Ramon Casals, però el 29 del mateix mes, va ser cridat per erolar-se a l’exèrcit. L’any 1939 s’exilià a França. El mateix any, tornà clandestinament a Berga, participant en la tasca d'evadir gent perseguida, principalment aviadors de les forces aliades. Per l’evasió d’un general anglès, que va dur fins a Barcelona, va rebre una condecoració del govern britànic. El 30 d'abril de 1941 va ser detingut a Toulouse, fou internat al camp de càstig de Recebedou. Va ser alliberat del camp mitjançant documentació falsa pel tinent Robert Terres del servei de contraespionatge francès. L’any 1943 va ser membre de la recent reconstituïda CNT a l'exili. El 30 d’octubre la Gestapo el detingué a Toulouse. Després de ser torturat en diferents presons de França el van internar a Mauthaussen. Va ser un dels capdavanters de la resistència dins el camp, on hi organitzà la CNT. Va ser secretari del comitè del camp i després representant d'aquesta organització dins del Comitè Nacional dels Republicans Espanyols. Mitjançant la Creu Roja Internacional va ser evacuat del camp junt amb un grup de francesos. Va passar a Suissa i posteriorment tornà a França. Va ser nomenat delegat dels Refugiats Republicans Espanyols davant del Govern Francés, càrrec que va exercir durant alguns anys. Fou també, en sortir de Mauthausen, que va fundar la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics, essent durant molt de temps el secretari general de la mateixa. També fou membre de l'Agrupació de Berguedans a l'Exili. L’any 1948 va estar a la Secretaria d'Organització de la CNT. El gener de 1978 durant el procés de reconstrucció de la CNT, va participar en un multitudinari míting a Berga. L’any 1987 un grup de berguedans van crear el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, centre per a la recuperació, recerca, difusió i crítica cultural, en especial d'història social i sobretot del Berguedà.

Biografia José Estela (Olot)

José Estela. El juny de 1871 era President de la Societat de Teixidors a mà d’Olot.

Biografia Enric Esplugas Bosch (Martorell)

Enric Esplugas Bosch. Martorell, 1887 - ?. Dirigent de la Unió de Rabassaires. Milità en el Partit Republicà Radical. Del 1915 al 1917 fou regidor de l’ajuntament de Martorell per aquest partit. Entre 1919 i 1921 fou membre de la junta de la Federació de Rabassers de Catalunya, amb seu a Martorell. El novembre de 1923 va ser elegit Secretari del comitè central de la Unió de Rabassaires, càrrec que desenvolupà fins l’any 1933.

Biografia Josep Espinalt (Santpedor)

Josep Espinalt. Santpedor, ? - Besiers (França), 1947. Se’l cita també com Jaume. Militant de la CNT. Representant els sindicats de l’Art Fabril de l’Alt Llobregat, va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919). En el Ple de la CRTC celebrat a Lleida el 29 de juliol de 1923 va ser elegit secretari general del Comitè de la CRTC. Durant la dictadura del general Primo de Rivera va ser empresonat diverses vegades. L'any 1925, des de la presó estant, va signar un manifest en defensa de la reorganització legal dels sindicats de la CNT, “Apelación a los sindicatos de Barcelona”.
L’any 1923 va dirigir el periòdic “El Trabajo”, òrgan de la Unió local de Sindicats de la CNT de Manresa.

Biografia Joan Espinachs (Esparreguera)

Joan Espinachs. L’any 1883 era dirigent de les Tres Classes de Vapor d’Esparreguera.

Biografia Josep Enrich (Igualada)

Josep Enrich. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901.

Biografia Pere Elias (Manresa)

Pere Elias. Dirigent sindical a Manresa. Secretari de les Tres Classes de Vapor l’any 1890. El 12 de maig de 1890 va formar part de la Comissió obrera que signà un acord entre fabricants i les Tres Classes de Vapor amb el qual es posava fi a una llarga vaga del tèxtil a Manresa i comarca. L’incompliment de les bases pactades per part dels empresaris i l’acomiadament de dirigents obrers de diverses fàbriques tèxtils, van fer que el dia 12 de juliol és tornés a declarar la vaga. Aquesta vaga s’escampà per les colonies fabrils de l’Alt Llobregat i també la seguiren els obrers del tèxtil del pla de Barcelona, Mataró i Vilanova i la Geltrú entre d’altres. Llavors Elias va ser detingut i empresonat. Els primers dies d’agost va ser posat en llibertat. La vaga va ser un veritable desgavell per als obrers cotonaires i de retruc per a les Tres Classes de Vapor.

Biografia Ramón Durán (Vic)

Ramón Durán. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Tresorer de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Biografia Joan Domingo (Igualada)

Joan Domingo. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Biografia Joan Damián (Igualada)

Joan Damián. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), com a representant del Sindicat de Contramestres i Ajudants Tèxtils d'Igualada.

Biografia Jaume Damià (Roda de Ter)

Jaume Damià. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918) com a representant de la Unió Tèxtil de Roda de Ter.

Biografia Josep Cuatrecasas (Igualada)

Josep Cuatrecasas. Militant de la CNT a Igualada. Representant la Federació local d’Igualada va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Representant el Sindicat Metal·lúrgic d’Igualada va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931.) Representant el Sindicat d’oficis varis d’Igualada va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Fou redactor del periòdic "El Sembrador" (1931).

Biografia Josep Crespí (Roda de Ter)

Josep Crespi. Representant la Unió Tèxtil de Roda de Ter va assistir al congrés de Sants (juny-juliol de 1918)..

Biografia Josep Costa (Vic)

Josep Costa. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Secretari 1er de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, i el setembre era el destinatari de la correspondència dirigida a la Societat (c/ Sant Francesc, 128).

Biografia Jaume Cortadella Illa (Martorell)

Jaume Cortadella Illa (1897 - ?). Militant de la Unió de Rabassires a Martorell. Pagès. L’any 1929 fou elegit president de la Federació de Rabassers de Catalunya, entitat federada amb la Unió de Rabassaires. Entre 1931 i 1933 fou regidor a l’Ajuntament de Martorell Fou empresonat arran dels Fets d’octubre de 1934. El juliol de 1936, un cop esclatada la guerra, fou elegit alcalde com a representant de la Unió de Rabassaires.

Biografia Albert Cortada (Vic)

Albert Cortada. President-director de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors (Vic, 1841-42).

Biografia Joan Coromina Prats (Olot)

Joan Coromina Prats. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors d'Olot (1842).

Biografia Ignasi Cornet (Igualada)

Ignasi Cornet. Galoner a Igualada. Vocal de la Societat d'Oficials Galoners de Cotó a Igualada. El 20 de maig de 1851, juntament amb Pere Casas, va signar la sol·licitud per a l'aprovació governativa del Reglament de la societat.

Biografia Francisco Cornet (Manresa)

Francisco Cornet. Dirigent de la secció de Cintaires de Manresa l’agost de 1883.

Biografia Josep Corbella Suñé (Solsona)

Josep Corbella Suñé (també se'l cita Sunyé). Solsona, 1904 - Barcelona, 1972. Militant de la CNT i de la FAI a Manresa. Va participar molt activament en la reorganització de la CNT de Manresa, a les acaballes de la dictadura del general Primo de Rivera. Representant els Sindicats de la Construcció, del Transport i la secció de Ferroviaris de Manresa va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), on va firmar el dictamen de la ponència Posición de la CNT ante la convocatoria de las Cortes Constituyentes. A finals de 1931 era Secretari del Comitè Comarcal de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat Únic de Treballadors de La Pobla de Lillet, va participar en el Ple de la CRTC celebrat a Sabadell l’abril de 1932. El 15 d’agost de 1936 va ser elegit Secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes de Manresa, en representació de la CNT, i el 19 d’octubre va ser elegit alcalde del Consell municipal. Ho va ser fins el maig de 1938, data en la que va ser mobilitzat. Exiliat a França va estar internat en els camps de concentració d’Agde, Argelès i Sant Cebrià. Va retornar a Catalunya l’any 1941, però hagué de viure clandestinament.

Biografia Juan Compte (Berga)

Juan Compte. Dirigent obrer. Teixidor a mà. L’agost de 1871 era President de Societat de Teixidors a mà de Berga.

Biografia Joan Comella (Manlleu)

Joan Comella. Director primer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu el 1841.

Biografia Miquel Comas (Vic)

Miquel Comas. Secretari de l'Associació de Socors Mutus de Vic (1841-42).

Biografia Josep Comas (Vic)

Josep Comas. Caixer de l'Associació de Socors Mutus de Vic (1842).

Biografia Miquel Collbone (Olot)

Miquel Collbone. Vocal primer de la Societat de Protecció Mútua de Pellaires d'Olot, el 1841.

Biografia Pau Coll (Manresa)

Pau Coll. Membre de la CNT a Manresa. Després de la dictadura de Primo de Rivera, participà en la reorganització del sindicat Tèxtil a Manresa.

Biografia Jaume Cols (Olot)

Jaume Cols. Secretari de la Societat de Socors Mutus de Teixidors d'Olot, el 1842.

Biografia Josep Codina Selva (Manresa)

Josep Codina Selva. Sindicalista a Manresa. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Comptador del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.
Segell Indústries Elèctriques de Manresa

Biografia Josep Coderch (Olot)

Josep Coderch. Primer vocal de la Junta de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors d'Olot, el 1842.

Biografia Joan Clusas Ribas (Olesa de Montserrat)

Joan Clusas i Ribas. Olesa de Montserrat, 1902 - Vilanova i la Geltrú, 1973. Militant de la CNT. Forner i Poeta. Durant la República va formar part del Comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú. En esclatar la guerra va participar en les tasques d'organitzar la col.lectivització de la Panificadora i formà part del seu Comitè de Control Obrer, en representació de la CNT. El gener de 1939 els feixistes el tancaren en una "checa" on fou apallissat brutalment. Moribund el portaren a l'hospital de Sant Antoni, deixant-lo al dipòsit de cadàvers. Gràcies a les atencions d'una monja es recuperà, tot i així quedà tolit d'un braç i una cama.

Biografia Ramon Claramunt (Igualada)

Ramon Claramunt. Fuster a Igualada. El setembre de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Biografia Josep Cinca Vilagener (Manresa)

Josep Cinca Vilagener. Manresa, ? – Salindres (França), 1963. A vegades citat com "Sinca". Militant de la CNT. Perseguit per la guàrdia civil s'instal·là a Tarragona i s'integrà en l'equip del Centre d'Estudis Social (CES) i a la impremta d'Hermós Plaja. Va participar en la constitució de la Federació de Sindicats de Reus, amb Joan García Oliver. Represaliat l'any 1921 se'n va anar a viure a Sabadell. Representant el Sindicat d'Arts Gràfiques de Sabadell va assistir al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931), participant en la ponència sobre Publicacions Confederals. Després amb la crisi de la CNT entre Faistes i Trentistes s'arreglarà amb els primers, constituïnt el Sindicat d'Oficis Diversos de Sabadell, amb el qual va formar part del Comitè de Propaganda. L'octubre de 1936 va ser Regidor a l'Ajuntament de Sabadell en representació de la CNT. Exiliat l'any 1939 va ser internat en camps de treball alemanys. Després de la guerra mundial s'afincà a Salindres (França) on morí.

Biografia Ramón Castellví (Igualada)

Ramón Castellví. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors. L’agost de 1915 era Tresorer de la Comissió d’obres de la Federació Local de Societats obreres d’Igualada, càrrec que continuava desenvolupant el gener de 1916.

Biografia Antoni Cases (Manresa)

Antoni Cases. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Fusta de Manresa va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. L’abril següent va ser elegit President del Comitè del Sindicat de la Fusta, que s’escindiria de la CNT. S'adherí als Trentistes. Seguint la tònica dels Sindicats d’Oposició de Manresa, l’agost de 1936 va ingressar a la UGT. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Biografia Concepció Casasayes Rubinat (Manresa)

Concepció Casasayes Rubinat. Dirigent de la CNT a Manresa. Teixidora. L’any 1923 exercia de Vocal en el Comitè de la Federació local de Manresa de la CNT.

Biografia Estanislau Casas Huch (Manresa)

Estanislau Casas Huch. Dirigent de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Vicepresident primer del Comitè de la Federació. El 29 d’octubre de 1933 va ser elegit representant de l’Associació de Dependents en el Comitè Executiu de la Federació d’Empleats i Tècnics de Catalunya.

Biografia Pere Casas (Igualada)

Pere Casas. Galoner a Igualada. Secretari de la Societat d'Oficials Galonaires de Cotó. El 20 de maig de 1851, jutament amb Ignasi Cornet, signà la sol·licitud per a l'aprovació governativa del Reglament de la Societat.

Biografia Salvador Casals (Olot)

Salvador Casals. President de la Societat d’Obrers Teixidors d’Olot el desembre de 1869.

Biografia Josep Casals (Vic)

Josep Casals. Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vic, el 1842.

Biografia Isidre Casajoana (Manresa)

Isidre Casajoana. Militant de la CNT. Treballador del ram dels Betaires. Un dels reorganitzadors del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, a Manresa el 1930.

Biografia Vicenç Casacuberta (Manlleu)

Vicenç Casacuberta. Director Tercer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu, el 1841.

Biografia Jacint Carrió Vilaseca (Manresa)

Jacint Carrió Vilaseca. Manresa, 1916 - 2000. Segell del CADCI de ManresaEn el període republicà va exercir de Vicepresident de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Industria de Manresa, adherida al CADCI (soci núm. 95). L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França, des d’on fou deportat al camp d’extermi alemany de Mauthausen. També va estar internat a Gusen. Va ser dels pocs que van sobreviure i s’establí a Perpinyà. Després va tornar a Manresa. L'any 1955 va ser detingut per la seva actuació com enllaç sindical. Restablerta la democràcia, fou regidor a l’Ajuntament i realitzà una intensa tasca per escoles i instituts de divulgació i reflexió sobre el perill del feixisme i la seva experiència als camps nazis. Poc abans de morir, publicà el llibre de memòries Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat.

Biografia Ramon Carreras Jaume (Igualada)

Ramon Carreras Jaume. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Secretari primer de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada. Col·laborà en el periòdic "El Obrero Moderno".

Biografia Jaume Carbonell Sans (Igualada)

Jaume Carbonell Sans. Teixidor a Igualada. President de la Societat de Teixidors, en representació de la qual el juny de 1881 va formar part de la Comissió de vaga declarada pels teixidors el dia 20 de juny. La vaga acabà el dia 30 amb l'acceptació dels fabricants de les reivindicades dels teixidors. Va fer el parlament de cloenda del míting celebrat el 4 de juliol, al Teatre Tivoli, per informar de l'acabament de la vaga. El 5 de setembre següent els teixidors es declaren novament en vaga en no respectar (per enèsima vegada) els fabricants la tarifa signada el 30 de juny, i en Jaume Carbonell tornà a formar part de la Comissió de vaga. El 13 de febrer de 1882 signà un escrit dirigit a l'alcalde de la Ciutat demanant autorització per a recòrrer els carrers d'Igualada, per demanar el suport dels ciutadans al obrers que estaven en vaga des del mes de setembre. Va ser redactor del setmanari "La Federación Igualadina" i cofundador del Centre Lliurepensador d'Igualada l'any 1883.
No hem pogut esbrinar si és el mateix Jaume Carbonell i Sans (de Reus), citat més amunt.