dijous, 28 d’abril de 2011

Biografia Marià Prat Fainé (Manresa)

Marià Prat Fainé. Militant de la CNT de Manresa. L’any 1923 exercia de comptador en el Comitè local de Manresa. L’any 1931 formava part del Comitè del Sindicat de l’Art Fabril. Fou un dels signants del Manifest Trentista. Representant el Sindicat del Transport i el d’Oficis varis de Manresa va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933, on tingué una mantingué una destacada crítica en contra del Comitè de la CRTC. Va formar part dels Sindicats d’Oposició de la comarca del Bagés. Quan l’estiu de l’any 1936 aquests sindicats van ingressar, majoritàriament, a la UGT, Marià Prat va seguir el corrent majoritari, però poc temps després retornà a la CNT. Se’l considera un dels cenetistes amb més prestigi de Manresa.Portada llibre de Joan Manent
A partir de 1939, les dades biogràfiques són més confuses L’historiador manresà Jaume Serra i Carné, citant el cenetista Emilià Martínez Espinosa, afirma que després de la guerra Marià Prat va patir represàlies (van assaltar casa seva) i va sofrir el pacte de la gana. Segons Serra, posteriorment, es va establir de pintor i va morir en caure d’una bastida. En canvi, el professor Albert Balcells, en l’article El consejo de guerra contra el dirigente cenetista catalán Joan Peiró en 1942. Un caso representativo y a la vez singular. (Hispania nova, revista digital, 20 de novembre de 2002), sosté que Marià Prat, juntament amb Espartac Puig, va ser lliurat a la dictadura franquista pels alemanys. Aquesta darrera hipòtesi coincideix amb el testimoni del cenetista Joan Manent i Pesas que, en el su llibre Records d’un sindicalista llibertari (1916-1943) pàg. 339, afirma que els cenetistes Espartac Puig de Terrassa i Marià Prat de Manresa foren traslladats de França a Espanya per ésser afusellats pels franquistes. Joan Peiró va ser afusellat a Paterna (País Valencià) l’any 1942 i Espartac Puig va ser afusellat a Barcelona l’abril del mateix any.
Marià Prat va ser director del setmanari “El Trabajo” de Manresa entre maig de 1931 i el novembre de 1933. Col·laborà a "Solidaridad Obrera" i a "Cultura Libertaria".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada