dissabte, 30 d’abril de 2011

Biografia Ramon Casals (Berga) "Ramonet Xic"

Ramon Casals Orriols. COnegut com a Ramonet Xic. Treballador del tèxtil i dirigent anarquista (Berga 1908). Va ser un dels màxims representants de la CNT del Berguedà. La seva afiliació sindical va ser fruit a través de contactes amb vells militants que va conèixer a la fàbrica Asensio (el Canal). Això ho va afermar amb la lectura de diverses publicacions de l'època. Es caracteritzava per la seva actitud totalment pacifica i racional. El 27 d'abril de 1928 va assistir a una reunió entre patrons i obrers de l'Alt Llobregat, com a representant dels obrers, per reclamar la jornada laboral de vuit hores; enfront hi havia la delegació provincial del MInisterio de Trabajo. Igualment també va participar activament a la vagadel tèxtil a les darreries dels anys 20, que va afectar tot el Llobrega, i en resultà acomiadat de l'empresa de Cal Rosal. Més tard fou readmès, per solidaritat envers els companys acomiadats,no ho va accepà. La vaga va fracassar arreu, però a Berga va durar un mes,  i fins i tot va rebre la solidaritat de les botigues.
El 1931, ell i d'altres reorganitzaren el sindicat i treient-lo de la clandestinitat; ell fou elegit secretari del tèxtil fins al març de 1938. Va assistir assistir a altres reunions amb la patronal per aconseguir acords d'augment de salaris. Va ser el corresponsal de premsa llibertària del Berguedà, com El Luchador i La Revista Blanca. El 1934 va participar en la creació de les Joventuts Llibertàries de Berga, tot i que formalment no es fundaren fins el 1936. El 18 de juliol de 1936 va baixar a Manresa per informar-se de l'aixecament , en tornar a Berga, varen ser deturats per la Guàrdia Civil, però sense conseqüències. També col.laborà en la creació de La Unión de Hermanos Proletarios,el 19 de juliol en record dels fets d'Astúries, i encapçalà el Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga. Amb la col.laboració de persones expertes en art, impedir la crema irracional de les esglésies de Berga.
El 25 de juliol es va crear de manera oficial el Comitè Revolucionari de Berga, i ell en va formar part. Igualment intervingué en la creació de les milícies antifeixistes, l'endemà de les quals en fou President. En Ramonet, i en definitiva tot el comitè va ser acusat de feixista, per la seva actitud de moderació i respecte. Per aquest fet se li prohibí el seu pas per Sallent. El 1936 marxà com a voluntari de la Columna Terra i Llibertat, va ser l'encarregat de sanitat de la columna. Va combatre als voltants de Madrid. El març de 1937 assistí a València , junt amb Josep Viladomiu de Gironella, a un congrés dels voluntaris de la Columna Terra i Llibertat, on s'cordà acceptar la militarització. Ell,però no va acceptar la militarització i tornà a Berga. Un cop aquí va entrar a l'Ajuntament, el 22 del mateix mes, on va actuar com a tinent d'alcalde fins al març de 1938, que fou mobilitzat i va anar al front amb la Columna 153,antiga Columna Terra i Llibertat , junt amb Josep Casafont, Ramon Vila d'altres. A l'Ajuntament també formà aprt de la comissió de proveïments, arribà a ser conseller de proveïments, i entrà a la Comissió municipal de refugiats. Com a tasques dins de l'anomenada comissió, va anar a veure el Conseller de Governació de la Generalitat, el 17 de febrer de 1938, per intentar solucionar la manca de recursos econòmics per ajudar els refugiats. Quan l'exèrcit republicà fou derrotat, va exiliar-see a França.
Va estar als camps d'Argelès, Agde, Sant Cebrià, el Vernet i Noèr. Un cop a l'exili, per la seva popularitat a Berga, va ser proposat per organitzar el sindicat falangista a Berga, cosa que va rebutjar rotundament per ètica ideològica. Després va formar part de l'agrupació de Berguedans a l'exili. en què va col.laborar assíduament en el seu butlletí i també participant en diferents aplecs de l'esmentada agrupació. Va anar a viure, junt amb Ramon Sant, a lo-mas d'asil, departament de l'Arieja, i el 1997 vivia en una residència Err (França)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada